Seny i valentia amb l’aigua

Des­car­tada la pos­si­bi­li­tat d’afron­tar la inter­con­nexió amb la conca de l’Ebre, segu­ra­ment per evi­tar la polèmica ter­ri­to­rial, el govern català s’obre ara a bus­car com pal·liar la sequera amb l’ajuda de l’Estat espa­nyol. Una opció que posa a prova el retorn de la soli­da­ri­tat que tan­tes vega­des es reclama a Cata­lu­nya des d’altres parts de l’Estat però que, en qual­se­vol cas, deixa al des­co­bert la quan­ti­tat de coses que s’han fet mala­ment al nos­tre país pel que fa a l’aigua. En pri­mer lloc, a l’hora de des­ple­gar els equi­pa­ments neces­sa­ris amb prou pre­visió per com­pen­sar una emergència com l’actual. Les des­sa­li­nit­za­do­res van ser en el seu moment una aposta gover­na­men­tal for­ta­ment cri­ti­cada per l’ele­vat cost que repre­sen­tava. I ara, tot i els mati­sos que apor­ten les orga­nit­za­ci­ons eco­lo­gis­tes, s’ha arri­bat a la con­clusió que cal reac­ti­var aque­lla aposta encara que les con­di­ci­ons mete­o­rològiques millo­rin a curt ter­mini. Així ho veu l’actual govern català, per això ahir mateix el con­se­ller d’Acció Climàtica, David Mas­cort, i la minis­tra per a la Tran­sició Ecològica, Teresa Ribera, anun­ci­a­ven la injecció de cinc-cents mili­ons d’euros pro­vi­nents dels fons euro­peus per ampliar la des­sa­li­nit­za­dora de la Tor­dera i la cons­trucció d’una de nova.

A més, les dues admi­nis­tra­ci­ons finançaran el trans­port i la poste­rior dis­tri­bució d’aigua en vai­xells des de Sagunt. Tot ple­gat va des­ti­nat també a asse­gu­rar de cara als pro­pers mesos les neces­si­tats d’aigua d’infra­es­truc­tu­res crítiques, com ara els hos­pi­tals. Més enllà de tots aquests pas­sos s’ha de recor­dar també que les deficiències en la xarxa de cana­lit­zació pro­vo­quen una pèrdua del vint-i-cinc per cent de l’aigua dis­po­ni­ble, un altre exem­ple de les coses que no s’han fet bé. Aquest és un tema que pel seu caràcter essen­cial ha de res­tar al marge dels par­ti­dis­mes i hau­ria de ser pos­si­ble bas­tir una uni­tat d’acció que fugís dels interes­sos elec­to­rals. Perquè no es tracta només de deci­dir quanta estona podem tenir l’aixeta oberta, sinó de pla­ne­jar amb valen­tia política el màxim apro­fi­ta­ment dels recur­sos del país i també replan­te­jar amb seny un model turístic i de soci­e­tat basat en uns con­sums insos­te­ni­bles.