Alemanya, líder a contracor

La tòxica influència de Donald Trump es reflec­teix en la paràlisi política a Was­hing­ton. El Congrés dels EUA sabo­teja el propi lide­ratge glo­bal en un moment vul­ne­ra­ble per a Ucraïna i per a tot Europa. El pre­si­dent Biden pro­meté d’assis­tir Kíiv con­tra la invasió russa “durant el temps que cal­gui”. Tan­ma­teix, el flux nord-ame­ricà està blo­que­jat des de l’octu­bre pel Par­tit Repu­blicà, que prac­tica un joc maca­bre amb 60.000 mili­ons de dòlars en ajut mili­tar pen­dents. Cada dia de retard, Ucraïna el paga amb vides i ter­ri­tori per­duts atesa la tràgica escas­se­tat de defensa aèria i d’arti­lle­ria. (La UE, per cert, no sub­mi­nis­trarà a temps el milió de pro­jec­tils pro­me­sos). Donald Tusk, el ree­le­git pri­mer minis­tre de Polònia, acusa els repu­bli­cans d’haver entre­gat Ucraïna a Putin a canvi que ajudi Trump en la ree­lecció. Si els EUA aban­do­nen ara Ucraïna, seran fidels al prin­cipi de defensa col·lec­tiva de l’OTAN en cas d’un atac rus? Si depèn de Trump, no. Han escan­da­lit­zat les seves parau­les con­vi­dant a la invasió dels euro­peus que no inver­tei­xen prou en defensa, tot i que no ens ve de nou.

La Unió Euro­pea veu les ore­lles a l’os i s’espa­vila tant en la seva pròpia defensa com en la d’Ucraïna. Li ha ator­gat un paquet finan­cer de 50.000 mili­ons d’euros fins al 2027 i ha apro­vat començar-hi nego­ci­a­ci­ons d’adhesió. L’assistència mili­tar euro­pea ja supera la dels ian­quis i s’aug­men­tarà fins als 21.000 mili­ons d’euros. França parla d’enviar tro­pes sobre el ter­reny a Ucraïna, Dina­marca anun­cia que li donarà tota la seva arti­lle­ria i Txèquia asse­gura que pot lliu­rar uns 800.000 obu­sos si obté finançament. Mal­grat les reticències del can­ce­ller soci­al­demòcrata Olaf Scholz, Ale­ma­nya pro­ve­eix a Kíiv més ajut mili­tar que la resta dels estats mem­bres ple­gats, i pre­veu apu­jar-lo fins als 7.400 mili­ons enguany. L’Estat espa­nyol en això se situa prop de la cua, dedi­cant-li només un 0,03% del PIB.

A Berlín s’assu­meix aquest rol pre­e­mi­nent a con­tra­cor, en un moment de crisi i dub­tes sobre la pròpia iden­ti­tat. L’eco­no­mia d’Ale­ma­nya va decréixer un 0,3% el 2023 i pinta magra també per al 2024 i el 2025. Les inver­si­ons estran­ge­res s’hi han des­plo­mat per l’excés d’impos­tos i burocràcia, però sobre­tot degut a l’alt cost de l’ener­gia –ja no com­pra gas barat rus–. Men­tre França i altres veïns cons­tru­ei­xen noves cen­trals nucle­ars, a Ale­ma­nya les han tan­cat totes. El govern fede­ral tri­par­tit és una olla de grills. Impro­visa i fa cops de volant en legis­lació clau sobre eficiència energètica i la reti­rada de les sub­ven­ci­ons al dièsel agrari –que les trac­to­ra­des han avor­tat–. On reg­nava un harmònic model social, les vagues han esde­vin­gut contínues, en part perquè hi ha 750.000 llocs de feina vacants per falta de per­so­nal i els tre­ba­lla­dors es fan val­dre. A Ale­ma­nya li costa atreure el tipus d’immi­grant qua­li­fi­cat que li cal. Els que sí que li venen són els refu­gi­ats. Ha asso­lit un rècord de 3,3 mili­ons i l’any pas­sat acollí quasi 300.000 deman­dants d’asil més.

Per raons òbvies, Ale­ma­nya encaixa fatal l’auge glo­bal de l’anti­se­mi­tisme. A Berlín, un estu­di­ant àrab agredí greu­ment un uni­ver­si­tari isra­elià que havia estat asse­nya­lat per grups pro­pa­les­tins. Es tracta del germà del còmic Sha­hak Sha­pira, que fa poc s’ha fet viral a casa nos­tra per la seva genial res­posta a una espec­ta­dora cata­lanòfoba. Un avi dels Sha­pira fou segres­tat i assas­si­nat per ter­ro­ris­tes pales­tins a Munic durant els Jocs Olímpics del 1972, i l’altre sobre­visqué al gueto de Varsòvia. El par­tit d’extrema dreta AfD explota el fet que la majo­ria dels deman­dants d’asil són rebut­jats, però ni se’n van ni se’ls fa fora. L’ascens de l’AfD sem­blava impa­ra­ble als son­de­jos, en espe­cial a l’Est, fins que es va conèixer una tro­bada secreta al desem­bre prop de Berlín entre radi­cals de dreta. Allà van pla­ne­jar la “remi­gració” o expulsió mas­siva de per­so­nes d’ori­gen immi­grat encara que tin­gues­sin pas­sa­port ale­many. Les remi­niscències històriques nazis d’aquest pla han sac­se­jat el país i des de fa set­ma­nes se suc­ce­ei­xen les mani­fes­ta­ci­ons on cen­te­nars de milers defen­sen els valors democràtics en con­tra del racisme i l’AfD. L’estre­lla dels ultres ja no bri­lla tant.

La política i intel·lec­tu­a­li­tat teu­to­nes mal­den per tro­bar sor­ti­des a l’actual atzu­cac. Per la seva banda, el món econòmic i l’opo­sició exi­gei­xen mesu­res urgents a favor de la com­pe­ti­ti­vi­tat. Europa també neces­sita que el seu motor fun­ci­oni, i que lideri.