SOS! S’acosten les vacances escolars

La ins­pi­ració per escriure aques­tes rat­lles ve per una amiga que aquest cap de set­mana, fent referència a l’estrès que li genera pen­sar en com orga­nit­zar el temps de la cana­lla durant les vacan­ces esco­lars, ha etzi­bat un “ja tinc ganes que arribi el setem­bre”. I és que maig és temps de flors, de canvi d’armari, de repunt d’al·lèrgies, i també d’estrènyer-se el cin­turó perquè arriba l’hora de reser­var casals, colònies i alter­na­ti­ves simi­lars que per­me­tin tenir ben ocu­pats els infants men­tre els pares tre­ba­llen. L’oferta d’acti­vi­tats durant juliol i agost és molt àmplia i gai­rebé es poden tro­bar pro­pos­tes per a totes les set­ma­nes en què les esco­les roma­nen tan­ca­des, però els casals no són ali­ens a la pujada gene­ra­lit­zada de preus, així que fer números és sinònim de flir­te­jar amb un bon mal de panxa. Perquè sem­pre hi ha qui pot optar per fer tele­tre­ball almenys uns quants dies de l’estiu i és del tot cert que mol­tes empre­ses són més fle­xi­bles amb aquesta qüestió, però si algú ha tro­bat la fórmula per pen­car amb les cri­a­tu­res vol­tant per la llar sense córrer el risc de patir un microin­fart per hora, que la patenti que segur que es forra. Que ja sabem que l’avor­ri­ment fomenta la cre­a­ti­vi­tat del nen o la nena i que l’abús de les pan­ta­lles els idi­o­titza, però les teo­ries s’esfon­dren quan es tracta d’inten­tar con­cen­trar-se men­tre escol­tes la paraula mama trenta vega­des per minut. Després hi ha la via recor­rent dels avis, però tam­poc no és qüestió de forçar que un dia d’aquests emi­grin sols i per sem­pre a Per­nam­buco. Així que la logística d’orga­nit­zar les set­ma­nes sense escola és un dels grans mal­sons quan arriba aquesta època de l’any, sobre­tot per a les mares, i no ens salva ni saber que també s’acos­ten les nos­tres vacan­ces.