El factor humà
‘Tourists, go beach’
És motivador, també pretensiós, pensar que en un futur algú donarà un cop d’ull a aquest article per saber com era la Barcelona de principis de segle XXI. La premsa d’avui és l’hemeroteca de demà, i abans de seguir endavant potser cal plànyer aquests habitants de la Barcelona del futur –o del present, segons com es llegeixi— als quals això que s’anomena canvi climàtic de ben segur que els haurà transformat el paisatge urbà. Qui sap si la cosa haurà canviat tant fins a l’extrem de fer créixer el nivell del mar 16 metres i posar la línia de platges a l’alçada de la plaça Urquinaona, qui sap...
Tornant a l’estat de la qüestió d’aquest inici d’estiu del 2024, cal ressaltar que hi ha un nombre creixent de petits empresaris barcelonins ubicats al distingit i elegant Eixample que aplaudirien aquesta brutal metamorfosi urbana, tot i saber que comportaria la mort de la ciutat originària, la ciutat antiga, submergida sota les aigües. El passat els és igual, només els importa el present i el dring de la caixa que fa sonar el pas incessant de turistes.
Es tracta de negocis que treuen suc al fet que la capital catalana disposa de gairebé cinc quilòmetres d’arenals on prendre-hi el sol i fer-hi una remullada a l’aigua. Sí, són empresaris amb negoci a l’Eixample modernista que viuen del fet que Barcelona tingui platja. Per exemple; un quiosc ubicat a la confluència dels carrers Diputació i Roger de Llúria, on encara s’hi pot comprar premsa, avui ofereix als seus clients xancletes per anara a la platja, gorres multicolors per cobrir-se el cap mentre s’és a la platja, ulleres perquè el sol no els enlluerni a la platja, tovalloles de platja –beach towel, anuncien amb un cartell hand made– a més d’oferir, també en llengua anglesa, la indispensable crema de sol per no quedar rostits a la platja.
La conversió de Barcelona en una ciutat beach, amb o sense ajuda del canvi climàtic, és inevitable. N’hi ha que ho aposten tot a una carta, i Barcelona és evident que ho està apostant tot a la tovallola, ho saben prou bé els turistes que passen per aquest quiosc i s’hi compren la seva, se la pengen al coll i quan es dirigeixen cap al mar de seguida troben un altre motiu per viure a fons i amb plena passió la ciutat xiringuitera.
Es tracta d’un restaurant que amb façana a la Gran Via, entre passeig de Gràcia i Pau Claris, acaba d’obrir portes amb el nom Sea You i que es promociona amb els següents reclams en anglès: “Surfer’s food”, “Just arrived from the beach”. Més clar, l’aigua salada de mar, però no és sobrer explicar que aquest local ofereix menjar per als amants del surf acabats d’arribar de la platja (traducció literal). No és un local de cap lloc tipus Empuriabrava, és Eixample modernista, cor d’una ciutat que es creu refinada i que mai hauria pensat que els admirats europeus del nord la veurien només com una destinació d’oci on anar a torrar-s’hi, en el doble sentit del terme.
Només els habitants de la futura Barcelona, la de decennis i fins i tot segles enllà, saben com acabarà aquesta deriva d’una ciutat entregada al turista de platja. Un altre dubte és saber si els barcelonins del futur podran llegir aquesta crònica en català o si ho faran ja tot en llengua anglesa, com és la carta d’aquest Sea You. Ah, i aquell que no ho entengui, ja ho sap, fuck you (amb perdó dels que dominen l’anglès).
