Política, fets

Amb motiu de l’acord que els governs català i espa­nyol van asso­lir dilluns amb relació a Roda­lies, la con­se­llera d’Eco­no­mia en fun­ci­ons de la Gene­ra­li­tat, Natàlia Mas, va afir­mar sense cap mena de fil­tre: “Pas­sem de la política als fets.” D’una manera incons­ci­ent, va adme­tre públi­ca­ment que la política, que, segons el Dic­ci­o­nari de soci­o­lo­gia i ciències soci­als del Term­cat, és “la ciència i l’art de gover­nar, que tracta de l’orga­nit­zació i de l’admi­nis­tració d’un estat en els seus afers inte­ri­ors i exte­ri­ors”, en rea­li­tat és entesa i exer­cida per la classe política com una pura retòrica allu­nyada de la rea­li­tat, dels pro­ble­mes quo­ti­di­ans dels ciu­ta­dans. Per tant, no ens ha de cau­sar cap mena de sor­presa que la des­a­fecció política s’hagi ins­tau­rat entre la població i que aquest sen­ti­ment d’impotència i falta de con­fiança res­pecte del món de la política i les ins­ti­tu­ci­ons (em remeto altre cop al dic­ci­o­nari) es tra­du­eixi, per exem­ple, en una impor­tant abs­tenció en les con­te­ses elec­to­rals. D’acord amb la dar­rera enquesta del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió (CEO), la insa­tis­facció amb la política apa­reix com el prin­ci­pal pro­blema a Cata­lu­nya, amb un 16%, seguit de l’accés a l’habi­tatge (11%), les rela­ci­ons Cata­lu­nya-Espa­nya (9%) i, amb un 8% cadas­cuna, la immi­gració, la sani­tat i la inse­gu­re­tat ciu­ta­dana.