La incògnita Harris

Ningú no posa en dubte que Kamala Har­ris ha revo­lu­ci­o­nat la cam­pa­nya elec­to­ral nord-ame­ri­cana. Qui havia de dir, fa només uns mesos, que s’aca­ba­ria con­ver­tint en la gran espe­rança demòcrata a la Casa Blanca després del fatigós pas al cos­tat de Joe Biden? Des de la seva coro­nació a la con­venció del par­tit, fa tan sols deu dies, l’actual vice­pre­si­denta ha acon­se­guit gua­nyar ter­reny a Trump a les enques­tes, tant a escala naci­o­nal com en els estats deci­sius que fan decan­tar el resul­tat. L’ener­gia que desprèn, el seu tarannà posi­tiu han injec­tat il·lusió en uns votants que començaven a resig­nar-se a la idea del retorn ine­vi­ta­ble del can­di­dat repu­blicà. Per aca­bar d’arro­do­nir el qua­dre tri­om­fa­lista, un Trump des­col·locat pel gir de guió de la cam­pa­nya veu reac­ti­var-se els seus pro­ble­mes judi­ci­als.

Però seria enganyós pen­sar que Har­ris ja té la par­tida gua­nyada només perquè repre­senta l’alter­na­tiva a un can­di­dat tòxic ins­tal·lat en la pre­potència i la men­tida. Que­den mol­tes incògni­tes per des­ve­lar. En l’entre­vista de dijous a la CNN, la vice­pre­si­denta tam­poc va donar pis­tes sobre en què es dife­ren­ci­a­ria la seva admi­nis­tració de la que ha diri­git Biden. Què hi ha de nou i reno­va­dor dar­rere el xou mediàtic de la con­venció demòcrata? Com i quan inter­vindrà per posar fi a la mas­sa­cre de Gaza i, de retruc, a tota la situ­ació explo­siva a la zona? Com pensa rebai­xar la tensió amb Rússia i la Xina? Què farà a Ucraïna? I en política inte­rior, llui­tarà real­ment perquè els EUA dei­xin de ser el país més desi­gual, el més vio­lent i el de més població reclusa entre el més rics del món? Serà una pre­sidència com la de Clin­ton o la d’Obama, que, més enllà del màrque­ting, no van acon­se­guir –més aviat al con­trari– posar una mica de seny en aquest món des­bo­cat? La dis­creció que ha man­tin­gut aquests últims qua­tre anys dar­rere de Biden es pot inter­pre­tar com un gest de lle­ial­tat al pre­si­dent. Però ara toca sor­tir de l’ombra, sal­tar a la pri­mera línia i demos­trar la volun­tat de can­viar de debò les coses.