El xoc

De casa estant sento sovint els bombers. Aquest migdia, la seva sirena s’ha estroncat de cop, just en el moment que s’escoltava el soroll inconfusible d’una forta patacada automobilística. A la cruïlla dels carrers de Villarroel i d’Aragó hi havia un cotxe de bombers travessat i un turisme que, a causa del xoc, havia anat a parar més avall, molt aixafat.

Els mateixos bombers han tret del cotxe una cadireta, en la qual anava un infant –em sembla que sortosament lligat– i una dona, la conductora, i els han introduïts a l’ambulància que formava part del seguici dels bombers. Confio que a desgrat de la violència del xoc no hi hagi hagut lesions greus.

Tres consideracions.

Primera. Aquesta cruïlla de l’Eixample no té, excepcionalment, xamfrans, sinó una placeta i tres cantonades en angle recte. Això significa que els semàfors –per tant, els punts on els cotxes han de frenar– estan molt més pròxims entre ells que no pas en una cruïlla de xamfrans. Això és perillós per als vehicles i per als vianants; no oblidaré mai la dona que va ser atropellada per un cotxe que girava. El xamfrà crea un espai neutral, que ofereix visibilitat i temps de reacció per a tothom, mentre que la cantonada no avisa i és traïdora. Els xamfrans són el gran encert de l’Eixample.

Segona. Els bombers, les ambulàncies, la policia, fan servir unes sirenes potents, però en alguns carrers hi ha tant de soroll de trànsit que no sempre és fàcil identificar la sirena i a quina distància sona. Els senyals acústics em semblen molt primitius en una ciutat moderna, i que a més aquests vehicles d’urgència hagin d’infringir la llei del semàfor provoca desconcert en tot el trànsit, moviments sobtats i arriscats i múltiples incidents. No entenc per què sol anar un motorista al darrera dels bombers. ¿No seria millor que anés al davant, a distància suficient, amb un potent reflector a més de la sirena, i que anés preparant el pas dels feixucs vehicles de bombers? No hi ha tampoc cap solució electrònica perquè –potser a mans del mateix motorista– en els carrers més conflictius els semàfors interrompessin el seu cicle, i durant un minut, successivament, donessin un verd legal als bombers?

Tercera. Dins el cotxe esclafat i abandonat, hi he vist una de les sabates de la conductora, una bossa de pa i diversos pots i paquets adquirits pocs minuts abans, sembla, en un mercat. La visió d’aquests objectes desperta una viva solidaritat humana. Són els testimonis vulgars d’una activitat quotidiana que de cop agafem una patètica dimensió expressiva. ¿On és l’home que espera aquesta barra de pa? Encara no sap res. Potser està llegint el diari, i d’aquí a un minut sonarà el telèfon de casa seva i, abans de despenjar, pensarà: “No puc ni llegir tranquil!”