La Patum infantil recull el que sembra

A mitjans del segle passat, al capdamunt de Berga, al barri de Cal Corneta, hi vivia Joan Rafart. Li agradava fer jugar la quitxalla i era habitual que els infants s’hi trobessin per fer Patum. Aquella festa, la Patum del Rafart, es va començar a popularitzar a la ciutat, cada vegada més gent s’acostava a veure-la, i va acabar cridant l’atenció a l’alcalde del moment, que va proposar portar-la a la plaça de Sant Pere per Corpus. A l’alcalde li va semblar una bona idea, atès que els divendres de Corpus quedaven molt buits de programació i una Patum dels infants podia servir per omplir la setmana. L’any 1957 es va fer la primera Patum infantil a la plaça, davant de l’ajuntament.

Amb el canvi d’ubicació, els organitzadors van començar a fer passos per millorar-ne el funcionament. A poc a poc, les comparses es van posar al dia i la festa es va dignificar, a la vegada que creixia en afluència. El paper de la Patum infantil va agafar un paper tan cabdal que, l’any 2005, quan la Unesco va declarar la Patum patrimoni de la humanitat, el jurat va assegurar que el factor determinant va ser tenir una festa centrada exclusivament en els infants.

Joan Rafart va morir el 2016 i ara qui coordina la festa és el seu net, Sergi Montaner. Cada any hi ha prop de 200 places obertes a qualsevol infant per donar vida a les comparses. En funció de l’edat i les alçades, els infants poden optar a ser geganters, a posar-se el cap d’un nan, a fer moure l’àliga o, fins i tot, a sembrar el caos fent córrer el foc de la guita.

És una Patum de petit format, en tots els aspectes. La comparseria s’ajusta a la mida de les persones que la fan moure, els comentaristes de la televisió són menors d’edat i, fins i tot, són els infants qui posen veu a la megafonia de la plaça.

Per a la majoria, és el primer contacte que tenen amb la festa, i en molts casos hi ha continuïtat i, amb els anys, acaben fent el salt a la Patum dels adults. Allò de fer la feina ben feta des de la base per acabar traient-ne fruits al cap d’uns anys –que tant ha ressonat aquesta temporada a Can Barça– a la cultura popular també és possible. Els caps de colla de la Patum asseguren que els balls a la plaça són cada vegada més lluïts perquè els joves cada cop creixen amb la lliçó més ben apresa.

I, mentre l’escola patumaire ha anat forjant saltadors, als despatxos ha calgut fer altres deures. Aquest any, se’n resolen dos. Els gegants de la Patum infantil estrenen els vestits que fa un any van estrenar els de la Patum adulta. Si ho preguntes a qualsevol berguedà, et dirà que són els gegants més ben vestits de Catalunya. A banda, els nans nous estrenen uns caps calcats als de la Patum adulta, però de mida reduïda. S’ha fet digitalitzant els caps originals i imprimint-ne uns motlles en 3D. Els experts apunten que és un procés pioner i crea un precedent que podria engrescar altres festes amb bestiari popular i una escola que apuntala el futur. Ser patrimoni de la humanitat també és això: esdevenir referent.