La comunitat d'Espe

Ja hi ha gent engan­xada al culebró del PP de Madrid, còctel d'espi­o­natge i cor­rupció. Fins ara era una mica avor­rit. Les infor­ma­ci­ons sobre el cas tenien l'aire trans­cen­dent amb què els dia­ris madri­lenys ser­vei­xen les bata­lles més cru­en­tes entre el PP i el PSOE. Però ahir hi va haver un salt qua­li­ta­tiu que va fer aixe­car el cap als segui­dors de l'enyo­rada Radio Patio, el canal de xafar­de­ries veïnals creat pels guio­nis­tes d'Aquí no hay quién viva.

Estri­pada, madri­lenyíssima i uni­ver­sal alhora, la sèrie de José Luis Moreno va con­ver­tir la caspa en un gran entre­te­ni­ment. El pre­si­dent perenne d'aque­lla escala de ficció, Juan Cuesta, es pre­sen­tava amb fra­ses pom­po­ses com a garant de la trans­parència en la gestió del que en deia "esta nues­tra comu­ni­dad". En el món real, Espe­ranza Aguirre va uti­lit­zar un llen­guatge al·luci­nant­ment sem­blant ahir, el dia en què la direcció del PP suava per fer dimi­tir l'alcalde de Boa­di­lla, la jor­nada en què ella mateixa feia ple­gar el seu con­se­ller d'Esports amb el curiós argu­ment que és inno­cent.

El més graciós de tot és que aquest rea­lity show de caspa i cor­rupció desfà en un no-res la capa espessa de maqui­llatge amb què Espa­nya ha tri­gat dècades a dis­fres­sar-se de moderna. Que con­tinuï l'espec­ta­cle.