El discurs de Cap d'Any

S'acosta la Cons­ti­tució abso­luta. El cons­ti­tu­ci­o­na­lisme econòmic, que als anys 80 pro­mo­vien teòrics libe­rals com Buc­ha­nan, Fri­ed­man o Hayek, s'està apli­cant aquí uns quants anys després. Aquests eco­no­mis­tes pro­pug­na­ven que a la Cons­ti­tució hi hagués una pila de prin­ci­pis que havien de com­plir els gover­nants: obli­gació de pre­sen­tar pres­su­pos­tos equi­li­brats, limi­tació de des­pesa pública a un cert per­cen­tatge de PIB, limi­tació del crei­xe­ment de la massa monetària...

Això ara ja ho tenim, però per via euro­pea. L'espa­nyola està més obses­si­o­nada a ser una Cons­ti­tució abso­luta, no tant perquè siguin els eco­no­mis­tes els que mar­quin l'interès gene­ral, sinó per anar lli­mant pro­xi­mi­tats i par­ti­cu­la­ri­tats. Abso­luta d'abso­lu­tisme.

Abso­luta, en tant que única rea­li­tat, la plu­ra­li­tat naci­o­nal busca el seu lloc pas­seig de Gràcia avall. I els meca­nis­mes de con­trol, de con­tra­po­der per garan­tir legi­ti­mi­tats democràtiques, com els que podrien man­te­nir un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal en con­di­ci­ons, avi­sen des de la bar­rera, ni llen­gua, ni nació, i compte que tor­nen els toros. Abso­luta d'ina­mo­vi­ble.

Fa una set­mana vam anar a votar, i hi ha qui creu que aquesta és una democràcia estric­ta­ment elec­to­ral, i amb un man­dat subs­ti­tu­tiu, més que no pas repre­sen­ta­tiu. El lli­gam entre elec­tor i ele­git és tan feble, que pas­sats els dies es poden esvair com­pro­mi­sos, con­sul­tes i redemp­ci­ons de comp­tes, i el dipu­tat pot can­viar, i opi­nar sense con­tacte amb l'elec­tor, perquè de fet no el repre­senta, el subs­ti­tu­eix.

Men­tres­tant, demà com­pro­va­rem la cate­go­ria abso­luta de la Cons­ti­tució Espa­nyola, aque­lla on no caben en ple­ni­tud les aspi­ra­ci­ons de l'últim esta­tut dels cata­lans. I per Cap d'Any esta­rem atents per saber què ens diu cara a cara el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.

L'equip d'Artur Mas tre­ba­lla amb cele­ri­tat per acon­se­guir la inves­ti­dura com més aviat millor, per evi­tar que siguin només els eco­no­mis­tes, els que mar­quin l'interès gene­ral, i perquè davant del tele­vi­sor i amb el raïm a punt es legi­timi el nou man­dat.