Fins i tot Pujol

Fa pocs dies, Jordi Pujol va dir que, tenint en compte la feina que ha fet el Cons­ti­tu­ci­o­nal, l'única alter­na­tiva que Cata­lu­nya té és la inde­pendència. En aquesta Espa­nya cada vegada més into­le­rant i impe­ri­a­lista, els cata­lans no hi tenim lloc. Pujol se suma, així, al cada cop més nombrós grup de polítics cata­lans que, després d'haver tre­ba­llat dins el marc autonòmic quan esta­ven en actiu, ara donen la raó als qui fa temps havíem dit que Cata­lu­nya no té via­bi­li­tat dins una Espa­nya que mai no ens ha vol­gut enten­dre.

L'inde­pen­den­tisme creix, com a mínim sociològica­ment. Cada cop hi ha més cata­lans que tenen clar que la nos­tra nació neces­sita un estat propi, un estat que defensi els nos­tres drets i interes­sos, un estat que doni suport als seus ciu­ta­dans en aquests moments de crisi, no pas un estat que ens negui el que ens fa falta per ser un país nor­mal, que ens privi de drets fona­men­tals, que ens imposi lleis que ens per­ju­di­quen i que ens espoliï econòmica­ment com si fóssim una colònia.

Cada cop, doncs, som més els par­ti­da­ris de la inde­pendència, ja siguin polítics o expolítics il·lus­tres o gent del car­rer, però això no es tra­du­eix a les urnes, ja ho vam veure el 28-N. Alguna cosa deu pas­sar quan els par­ti­da­ris de la inde­pendència són cada cop més nom­bro­sos però la presència inde­pen­den­tista és menor al Par­la­ment.

Per tant, els que tenim clar que l'única solució als dèficits de Cata­lu­nya és la inde­pendència hem d'inten­tar esme­nar els errors que hem comès en el pas­sat i que ens han fet retro­ce­dir elec­to­ral­ment, i la prin­ci­pal equi­vo­cació que hem comès vers aquells que ens hau­rien vol­gut fer con­fiança i que final­ment van triar una opció dife­rent és la manca d'uni­tat, la falta d'entesa, una man­cança que els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya no van enten­dre. En pro­pe­res con­te­ses elec­to­rals no podem tor­nar a enso­pe­gar amb la mateixa pedra i hem de pri­o­rit­zar el pacte, l'acord i la con­fluència amb aquells amb qui com­par­tim objec­tius. Tan sols des de la suma asso­li­rem les fites polítiques que un nom­bre cada vegada més nombrós de cata­la­nes i cata­lans s'han fet seves.

Els acords dels últims dies en l'àmbit muni­ci­pal indi­quen que Rea­gru­pa­ment ha après la lliçó.