A reveure

Què faria jo mateix en una Cata­lu­nya inde­pen­dent? Avui s'acaba aquesta sèrie d'arti­cles, amb certa tris­tesa de la meva part, no pas perquè deixi de col·labo­rar al diari, que no és el cas, sinó perquè jo tenia el pres­sen­ti­ment secret que tan­ca­ria la sèrie quan ja fóssim inde­pen­dents. I això no ha estat així, què hi farem. Si em per­me­teu, a manera de premi de con­so­lació, enlles­tiré la col·lecció amb una reflexió sobre el meu futur.

Estic con­vençut que una pro­clama en un balcó, per vibrant i solemne que fos, no can­vi­a­ria gaire la meva vida de forma imme­di­ata. Pot­ser hi suma­ria un parell de ves­pres d'emoció, fotos memo­ra­bles, i au, enda­vant que hi ha molta feina al tros. M'estal­vi­a­ria algu­nes misèries de la caverna espa­nyola, que sem­pre fa goig (vull dir l'estalvi, no pas la cova). I poca cosa més; un nou pas­sa­port, noves matrícules, ban­de­res que vénen, ban­de­res que se'n van. Però sobre­tot, s'aca­ba­ria la brega de símbols amb Espa­nya.

Tota la gent que ha vis­cut un procés d'inde­pendència diu que, més enllà de la festa i de qua­tre detalls, la sobi­ra­nia política se sol notar a la llarga. Com ho viu­ria jo, doncs, a llarg ter­mini? Al cap d'uns anys, estic segur que nota­ria la des­a­pa­rició del dèficit fis­cal, mal­grat les noves des­pe­ses gene­ra­des en defensa, minis­te­ris i simi­lars. Veu­ria car­re­te­res millors i més segu­res; trens, esco­les, hos­pi­tals... O paga­ria menys impos­tos. En qual­se­vol cas, aug­men­ta­ria la meva qua­li­tat de vida, i sobre­tot la dels meus fills. I em podria obli­dar de la brega de diners amb Espa­nya.

També can­vi­a­rien les acti­tuds de la gent, sobre­tot pel que fa als refe­rents naci­o­nals i cul­tu­rals. No hau­ria d'aguan­tar els que veuen l'idi­oma català com una nosa, ni a les empre­ses ni als mit­jans de comu­ni­cació ni a les boti­gues i esta­bli­ments. Tin­dria més història cata­lana, més lite­ra­tura cata­lana, més música cata­lana (no cos­ta­ria gaire). Podria triar la llen­gua del cinema, de les revis­tes, dels tri­bu­nals. I s'aca­ba­ria la brega de llengües amb Espa­nya.

Pot­ser el millor de tot, en con­junt, és que pres­cin­di­ria de les bre­gues amb Espa­nya. No pas les diplomàtiques, que no afec­ten ningú més enllà de les ambai­xa­des i can­ce­lle­ries. No, em refe­reixo a la brega política, que et salta a la cara cada cop que enge­gues el tele­vi­sor o obres un diari. I que quan et pas­se­ges per Cata­lu­nya, o viat­ges per Espa­nya, has de supor­tar tant sí com no. Pro­ba­ble­ment, el que més can­vi­a­ria de mi amb la inde­pendència seria l'afecte per Espa­nya i els espa­nyols. Me'ls podria esti­mar més.