Foc al cos

Quan Riba diu “Del joc i del foc” és ben cons­ci­ent que parla de la inti­mi­tat de l'amor, un mirall que gira eter­na­ment i que reflec­teix el que li passa pel magí. Foc al cos és el títol d'una cançó que han can­tat Sau, Lax'n'Busto i Bars, i d'una pel·lícula de Law­rence Kas­dan, amb William Hurt i Kath­leen Tur­ner, que té per trama la intensa història de desig entre un advo­cat i una dona mis­te­ri­osa. També podríem par­lar de la sen­sació del cui­ner del Nau­ti­lus, la calor de la cuina que deu pos­seir el pobre tre­ba­lla­dor amb una luxúria infer­nal, però la cosa no va per aquí... La cançó de Sau és explícita: “Sen­sual i experta, estra­nya i per­versa, no vull que te'n vagis, vull men­jar-te els lla­vis, vull viure de pressa abans que s'acabi. Deixa córrer el foc pel cos”. Més enllà d'una rima fàcil, la lle­tra parla de per­ver­si­tat, d'exper­tesa, d'estra­nyesa i de sen­su­a­li­tat. De pro­vo­cació vol­guda, en defi­ni­tiva. Al film esmen­tat suara, l'atrac­tiu de la pro­ta­go­nista també prové del mis­teri que la dibuixa. En per­so­nat­ges ence­sos i apas­si­o­nats, la calor natu­ral no fa altra cosa que incre­men­tar aquest foc que els crema per dins i que els con­ver­teix en feres sexu­als insa­ci­a­bles. Però no només això, sinó en éssers empe­sos pels ins­tints més pri­mi­tius sense pen­sar en els fata­lis­mes i en els rever­sos.

Si en una estació de tren o en un aero­port o en una cafe­te­ria ens sen­tim seduïts per una mirada críptica, que surt del no res i que es trans­forma de cop sob­tat en una escal­for loca­lit­zada als lla­vis, hem de pen­sar que tenim un tem­pe­ra­ment colèric asso­ciat a la bilis groga, i al foc, sec i calent. Cal que ens dei­xem endur per la passió, per la febre, pels ulls que ens des­pu­llen i es cla­ven al ven­tre com si fos­sin gani­vets per untar man­tega. I veu­rem el mar de terra estant, i farem de maso­vers des de ciu­tat, i sal­ta­rem al buit sense xarxa, sense por, sense llums ence­sos. Només per ser cos dins el foc, per sen­tir-ne el pri­vi­legi i, encara, perquè el termòmetre no vis­qui només de virus.