Irlanda

Diuen els irlan­de­sos que el seu clima seria una mera­ve­lla si no fos pel mal temps que l'espat­lla. Com tots els pobles cas­ti­gats per un destí incle­ment, els irlan­de­sos han desen­vo­lu­pat un nota­ble sen­tit de l'humor. Al mal temps, bona cara. Fan pen­sar en els jueus i el seu humor tan espe­cial, i qui sap si en els cata­lans i l'èxit d'un humor tan cor­ro­siu com el que fabri­quen els guio­nis­tes de Polònia. La història d'Irlanda –mal­grat l'èpica de la decla­ració d'inde­pendència (a costa, en bona part, de la llen­gua ver­na­cla)– ha estat mar­cada per les cala­mi­tats i la pobresa. Les grans fams del segle XIX degu­des a les pla­gues de les pata­tes (l'ali­ment bàsic del país) van impul­sar encara més la tendència emi­gratòria dels habi­tants de l'illa més occi­den­tal d'Europa. Més incli­nats a mirar cap als EUA que no pas a la veïna illa que els va tenir colo­nit­zats, els irlan­de­sos han escam­pat els seus talents pel món i són una pri­mera potència literària en llen­gua anglesa. Només cal pen­sar en Swift, Wilde, Shaw, Beckett, Joyce i Yeats per ado­nar-se del pes que ha tin­gut Irlanda en la tra­dició literària d'una llen­gua que havia estat, de sem­pre, la parla del poder colo­nit­za­dor. Para­do­xes de la història. Natu­ral­ment, ells matei­xos s'han cui­dat de fer broma sobre aquesta repu­tació: “Irlanda té un gran pres­tigi com a nació literària. Entres a qual­se­vol pub de Dublín i és ple de poe­tes i escrip­tors. A qual­se­vol altre país en dirien bor­rat­xos”. En els dar­rers anys, i per pri­mera vegada, el país va gau­dir d'una pros­pe­ri­tat sob­tada. El mira­cle econòmic irlandès estava en boca de tot­hom. Sovint era citat com un exem­ple. Així ho feia el pre­si­dent Mas. Allò va aca­bar com el rosari de l'aurora i ja no està de moda citar Irlanda com a model de res. Tot­hom calla. Als pubs d'Irlanda hi posen humor i paciència. “Pensa que nosal­tres –m'explica un nadiu– tenim trenta parau­les per dir mañana, però cap arriba a sug­ge­rir el mateix sen­tit d'urgència que li donen els espa­nyols”.