Perspectives i consells de l'FMI

Fa unes set­ma­nes s'ha fet públic l'Informe econòmic mun­dial que publica dues vega­des l'any l'FMI. Té com a objec­tiu fer una pre­dicció de l'evo­lució de l'eco­no­mia glo­bal i de les grans regi­ons i països. També fa una anàlisi dels pro­ble­mes i ris­cos que afec­ten l'eco­no­mia mun­dial, així com de les seves pos­si­bles vies de solució. La con­clusió prin­ci­pal de l'informe és
que la recu­pe­ració econòmica va gua­nyant ter­reny a nivell
glo­bal tot i que de manera dife­rent a les dife­rents regi­ons del pla­neta. Les eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des crei­xe­ran per terme mitjà el 2011 un 2,4%, lide­ra­des pels Estats Units (un 2,8%) i Ale­ma­nya (un 2,5%). Pos­si­ble­ment la pre­visió per al Japó hau­ria estat fins i tot millor
que aques­tes, però els efec­tes del ter­ratrèmol faran que creixi tan sols un 1,4%. Algu­nes eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des, sobre­tot de la perifèria de la
zona euro, crei­xe­ran encara per sota de l'1%. Les eco­no­mies emer­gents i en desen­vo­lu­pa­ment crei­xe­ran més de presa, un 6,5% en mit­jana. Les eco­no­mies emer­gents d'Àsia ho faran per sobre del 8%, la Xina un 9,6%. Amèrica Lla­tina crei­xerà un 4,7%, l'Àfrica sub­sa­ha­ri­ana un 5,5% i el Pròxim Ori­ent i el nord d'Àfrica un 4,1%. No són gaire dife­rents de les rea­lit­za­des ara fa sis mesos.

l'FMI asse­nyala, però, una sèrie de ris­cos que podrien impli­car crei­xe­ments menors. Algu­nes eco­no­mies amb pro­ble­mes d'endeu­ta­ment extern i amb mer­cats immo­bi­li­a­ris encara no recu­pe­rats de l'esclat de
les bom­bo­lles poden crear difi­cul­tats als mer­cats finan­cers. Un nou risc que cal afe­gir a nivell glo­bal és l'aug­ment que s'està donant recent­ment en
el preu de les matèries pri­me­res i sobre tot el petroli, agreu­jat per l'esce­nari geo­polític incert en molts països d'on pro­ce­deix aquest. Un altre perill és la pos­si­bi­li­tat que en les eco­no­mies emer­gents el crei­xe­ment massa ràpid pro­vo­qui bom­bo­lles en els mer­cats finan­cers o immo­bi­li­a­ris que puguin cau­sar en el futur pro­ble­mes com els expe­ri­men­tats dar­re­ra­ment al pri­mer món.

Tot això suposa una sèrie de rep­tes per a la política econòmica arreu del pla­neta. Als països desen­vo­lu­pats caldrà man­te­nir els tipus d'interès bai­xos per afa­vo­rir la recu­pe­ració sem­pre que la inflació pro­ce­dent del preu del petroli no es tras­lladi als sala­ris i iniciï una espi­ral d'inflació sala­ris-preus. Els governs han de fer ajus­tos fis­cals per tal de man­te­nir
l'endeu­ta­ment públic en una dinàmica sos­te­ni­ble. Europa ja ho està fent, el Japó pot pos­po­sar-ho fins que no es cor­re­gei­xin els efec­tes del des­as­tre natu­ral, però és impres­cin­di­ble que els Estats Units iniciïn aquest camí. Això implica reta­llar des­pe­ses o aug­men­tar impos­tos, mesu­res que sem­pre tenen difícil pas­sar el sedàs del Congrés ame­ricà. A Europa cal fer un esforç per reca­pi­ta­lit­zar els bancs amb pro­ble­mes, per tal de recu­pe­rar
la con­fiança dels inver­sors i afa­vo­rir que el flux de crèdit torni a nivells ade­quats per finançar l'acti­vi­tat econòmica. A més, en un con­text de redis­seny encara pen­dent de tot el sis­tema finan­cer glo­bal per evi­tar la repe­tició d'epi­so­dis com els dels dar­rers anys.

Hi ha mesu­res necessàries també per a les eco­no­mies emer­gents. El crei­xe­ment acce­le­rat pres­si­ona la inflació a l'alça. L'aug­ment de preus dels ali­ments, de l'ener­gia, aug­menta les deman­des d'aug­ments sala­ri­als que pres­si­o­na­ran la inflació a l'alça. Per llui­tar con­tra això les eco­no­mies emer­gents hau­rien d'aban­do­nar l'estratègia de com­prar actius en dòlars per man­te­nir les seves mone­des infra­va­lo­ra­des i fomen­tar les expor­ta­ci­ons. En fer-ho injec­ten liqui­di­tat
a la seva eco­no­mia i pres­si­o­nen la inflació a l'alça i
afa­vo­rei­xen l'apa­rició de bom­bo­lles en els mer­cats finan­cers i immo­bi­li­a­ris.

Lli­gat amb això, un altre dels gran temes pen­dents és l'ano­me­nat ree­qui­li­bri de la demanda a nivell glo­bal. És a dir, reduir el con­sum i aug­men­tar l'estalvi i la pro­ducció en les eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des que fins abans de la cri­sis impor­ta­ven molts més pro­duc­tes dels que expor­ta­ven (com els Estats Units, el Regne Unit, Espa­nya o Nova Zelanda, entre altres). I reduir l'estalvi i aug­men­tar el con­sum en països que expor­ta­ven molts més pro­duc­tes dels que impor­ta­ven (com la Xina, l'Índia o Corea del Sud), la qual cosa els per­me­tria aug­men­tar el nivell de vida dels seus ciu­ta­dans. Aquest ree­qui­li­bri de la demanda a nivell glo­bal és vital per evi­tar que els països que impor­ten més (alguns desen­vo­lu­pats) es vagin endeu­tant inde­fi­ni­da­ment res­pecte als que expor­ten més (alguns emer­gents) perquè aquest excés d'endeu­ta­ment ha estat i pot ser en el futur font de pro­ble­mes. En el pas­sat l'excés de liqui­di­tat que entrava als països desen­vo­lu­pats va afa­vo­rir la pro­li­fe­ració d'actius finan­cers cada vegada menys sol­vents. En el futur podrien ser els actius dels països emer­gents, que ara pugen ràpida­ment de preu, els que pun­xes­sin i gene­res­sin pro­ble­mes en el sis­tema finan­cer glo­bal.

Per solu­ci­o­nar-ho cal aban­do­nar el sis­tema de tipus de canvi fix, sobre­tot a la Xina, que afa­vo­reix arti­fi­ci­al­ment les seves expor­ta­ci­ons. I cal una política fis­cal con­trac­tiva al món desen­vo­lu­pat per evi­tar l'excés de con­sum (i poder inver­tir més a crear empre­ses pro­duc­ti­ves). Són mesu­res que poden no resul­tar popu­lars i que els gover­nants es poden mos­trar reti­cents a por­tar a terme. Uns per por que si bai­xen les seves expor­ta­ci­ons pugui bai­xar el seu crei­xe­ment i es pugui gene­rar des­con­tent social. Els altres perquè en fer els ajus­tos dema­nen sacri­fi­cis als seus ciu­ta­dans. Però com més es pos­po­sin aques­tes mesu­res, més alt
serà el perill d'estar posant les bases per a una nova crisi.