Dolents

L'endemà que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal donés permís perquè la coa­lició inde­pen­den­tista basca Bildu es pre­sentés a les elec­ci­ons muni­ci­pals, la reacció de deter­mi­nats polítics i de deter­mi­nada premsa de Madrid, i no cal que espe­ci­fi­qui més, feia fere­dat. Alguns, ja es notava, van escriure titu­lars en calent: “ETA gana, la demo­cra­cia pierde”, “El TC avala a los pro etar­ras”. D'altres, més sub­tils, mati­sa­ven que no era tot el tri­bu­nal qui donava oxi­gen a ETA, sinó només els magis­trats nome­nats pel PSOE. Aquest par­tit era l'autèntic dolent de la pel·lícula.

És a dir, que reco­nei­xien ober­ta­ment que el tri­bu­nal, lluny de ser inde­pen­dent, era una cor­retja de trans­missió dels par­tits polítics hegemònics a Espa­nya. No hi havia una crítica ni una dis­cussió sobre els fona­ments de dret, que és la matèria de què trac­ten els jut­ges. Ningú va argu­men­tar que els magis­trats havien pres la decisió d'acord amb la seva inter­pre­tació de les nor­mes. No: la lec­tura era exclu­si­va­ment política.

Aques­tes reac­ci­ons només posen de mani­fest una acti­tud primària i molt espa­nyola: el tri­bu­nal és bo quan ens dóna la raó i és dolent quan ens la nega. Els matei­xos magis­trats que, quan van trin­xar sense pie­tat el molt ribo­tat Esta­tut de Cata­lu­nya, van ser elo­gi­ats i aplau­dits per la seva valenta defensa de la uni­tat d'Espa­nya, ara s'han con­ver­tit poc més que en els des­truc­tors de l'Estat de dret. De debò: que s'ho facin mirar.

Val la pena estu­diar bé tot aquest epi­sodi i els que vin­dran els pròxims dies, perquè allar­garà la llista de raons per la inde­pendència del nos­tre país.