Així ets, així et cases

Si alguna cosa hem cons­ta­tat després d'assis­tir a tres casa­ments amb rebom­bori mun­dial és que els ves­tits de núvia avui en dia són el reflex de la per­so­na­li­tat de les núvies. Ja no hi ha dis­fres­ses. El que por­tes parla per tu.

Kate Moss, l'altra Kate. Després que el seu afer amb la cocaïna, en lloc d'enfon­sar-la, fes que se li tri­pli­ques­sin els bene­fi­cis, era clar que la cai­guda en desgràcia de John Galli­ano no seria un motiu perquè la indo­ma­ble Kate Moss renunciés a ves­tir-se de l'home que li va ense­nyar a enfron­tar-se a una pas­sa­rel·la quan gai­rebé era una cri­a­tura. La polèmica forma part del seu entorn natu­ral i segu­ra­ment deu estar més que con­tenta de saber que una set­mana després del seu enllaç amb el músic Jamie Hince el món comenta que poc men­jar que hi havia en com­pa­ració amb l'alco­hol, i hi ha un amic que asse­gura que la núvia va aca­bar fent un strip­te­ase light. O sigui que, mal­grat que va començar molt bé, el ves­tit de Galli­ano va aca­bar com s'espe­rava, per terra. Abans, però, el món va poder con­tem­plar un tast d'una petita joia (al setem­bre el Vogue la mos­trarà en ple­ni­tud), que li encai­xava com un guant pel seu aire bohemi i sen­sual, una mica anys 20 (la model és admi­ra­dora de Scott Fitz­ge­rald). La firma de llen­ce­ria Agent Pro­vo­ca­teur va saber apro­fi­tar millor que ningú l'expec­tació que aixe­cava aquesta boda i ja a l'abril, quan el casa­ment que comp­tava era el de l'altra Kate, la que un dia serà reina con­sort d'Angla­terra, va fer uns car­tells publi­ci­ta­ris on apa­rei­xia Moss nua (només amb corona, vel i ram) i que deien: “Aquí només hi ha una Kate”.

Res de Lady Gaga. Però de Kates n'hi ha dues, encara que la royal ara ja es faci dir Cate­rina. El seu ves­tit va ser un encert perquè acon­ten­tava l'avant­guarda lon­di­nenca tri­ant la suc­ces­sora del dis­se­nya­dor Ale­xan­der McQueen (el pre­fe­rit de Lady Gaga), que, alhora li va fer un ves­tit tan natu­ral i sen­zill que també va saber satis­fer els més con­ser­va­dors. El toc vic­torià con­vi­via per­fec­ta­ment amb la sim­pli­ci­tat de sas­tre­ria britànica de què fa gala una noia sense sang blava però amb molt de caràcter. Fins i tot es maqui­lla sola.

Char­lene, la trista. Poc favor ha fet Char­lene Witts­tock a Armani tri­ant-lo com a dis­se­nya­dor del ves­tit amb el qual va donar el sí, vull mediàtic més trist que es recorda. Les línies rec­tes i pures que esti­lit­za­ven la seva silu­eta i que tan bé dis­si­mu­la­ven les seves àmplies espat­lles que­da­ran asso­ci­a­des per sem­pre més a les llàgri­mes d'una prin­cesa que va estar a punt de pro­ta­go­nit­zar la segona part de Novia a la fuga. Plo­rava d'emoció o de pena? El prin­ci­pat diu que exhi­birà el ves­tit perquè el poble pugui gau­dir una mica més de l'esde­ve­ni­ment més espe­rat, que alhora ha resul­tat el més sur­re­a­lista dels últims temps. Els nuvis estan aquest dies a Sud-àfrica (caldrà espe­rar que tor­nin!) i les espe­cu­la­ci­ons con­ti­nuen: apa­rei­xerà la supo­sada mare d'un ter­cer fill d'Albert? Men­tres­tant, Char­lene seguirà exhi­bint mode­lets mini­ma­lis­tes del dis­se­nya­dor que ha acon­se­guit dotar-la d'un estil propi encara que sigui força avor­rit i, des de dis­sabte, trist.