No hi havia d'haver anat

S'ha estrenat pel·lícula Cars 2 arreu del món... Ha estat traduïda a tots els idiomes coneguts i per conèixer, incloent-hi l'esperanto, però, vés per on, no al català… Com que no és un idioma oficial a Europa...

Embrague, limpia, amortiguadors, atornillar, salpicadero, quilòmetro... són només uns quants de tots els barbarismes que al meu fill li han quedat ja en el subconscient després de veure el film. A mi, una impotència enorme. Per què hi he anat, si era en castellà? No ho sé, però us asseguro que és l'últim cop que ho faig.

He decidit assumir el compromís personal d'anar al cinema només a veure les pel·lícules que estiguin doblades al català i mantenir-ho fins a assolir l'objectiu final que és que s'adonin que el català és rendible a Catalunya. He entès que queixant-nos no aconseguirem res. Els hem de tocar la butxaca. Deixem de plorar i comencem a actuar. Si us preocupa l'alarmant situació que els sociòlegs i lingüistes denuncien sobre l'estat del català i considereu que la situació del cinema és injusta, aneu a veure només films en català i aconseguirem que rectifiquin. Cal l'acció pública per fomentar i protegir la llengua catalana: com més gent la parli, més atractiva serà i més gent la voldrà emprar. Tal com diu Modest Prats,“la situació ideal seria aquella en què a Girona es pogués viure en català exactament igual com es pot viure en castellà a Badajoz, (...) no demano cap cosa estrambòtica, sinó ser un país normal”.

I les crispetes continuen sent cares.