Opinió

Pomes d'estiu

Allò que ven avui dia és el que s'anuncia per televisió. La propaganda que anima a comprar ‘a pagès' es guarda en un calaix, i ja ningú no se'n recorda

Un d'aquests dies de vacan­ces, la família A, que, com mol­tes famílies cata­la­nes, acos­tuma a men­jar plats pre­cui­nats i una gran vari­e­tat de lac­tis, va al mer­cat i torna a casa amb unes quan­tes pomes d'estiu del país i un fullet de pro­pa­ganda de pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat –quilòmetre zero–, que con­vida a “com­prar a pagès”. És una família de classe mit­jana que pateix els efec­tes de la crisi i estal­via per arri­bar a final de mes. Gene­ral­ment com­pra als hiper­mer­cats i no mira la pro­cedència dels pro­duc­tes, només té una obsessió: acon­se­guir els pro­duc­tes més barats. Li sem­blen exces­sius els preus de les ver­du­res fres­ques i opta pels con­ge­lats, això sí, com que és estiu, no estal­via en begu­des i refres­cos. Troba nor­mal que una llauna de cer­vesa val­gui a l'entorn d'un euro, fa conya sobre l'enginyós joc de parau­les del dar­rer espot tele­vi­siu del sis-qua­tre-qua­tre-sis i l'anunci esti­uenc de cer­vesa que, sigui dit de pas­sada, no és de la marca Moritz, l'única que eti­queta en català. Però això és una nimi­e­tat. La crisi sí que importa.

La crisi exi­meix d'encen­dre els fogons, de men­jar ali­ments fres­cos, és el boc expi­a­tori de tots els mals fami­li­ars. Per postres, la família A pre­fe­reix els gelats indus­tri­als i el iogurt que anun­cien a la tele –no és més barat però treu la inflor i el coles­te­rol, et fa sen­tir millor i vet­lla per tu i per la teva salut. I és que les empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals ens afa­la­guen molt, oi tant, i aba­ra­tei­xen preus, encara que renunciïn als pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat o els paguin per sota del cost de pro­ducció.

Allò que ven avui dia és el que s'anun­cia per tele­visió. La pro­pa­ganda que anima a com­prar a pagès es guarda en un calaix, i ja ningú no se'n recorda. Perquè en aquests temps de mer­cat glo­bal, de falta de memòria i d'ine­ficàcia de la política euro­pea, que per­met cri­sis com la del cogom­bre i dels cami­ons bui­dats a la fron­tera, qui coneix els pro­duc­tes esta­ci­o­nals? Qui es fixa si les pomes són de l'hemis­feri sud i fa un any que roden o són pomes d'estiu del país? Qui sap quan se sem­bren les cebes o es cullen els préssecs? Això ho saben els page­sos d'ofici, una espècie en extinció que ha de dema­nar permís per res­pi­rar.

La família A ja ho sap, tot això, però quan va a pagès vol sen­tir olor de vio­les, veure-ho tot endreçat i gau­dir del pai­satge. També sap que dia sí dia també milers de tones de pro­duc­tes d'ali­men­tació van i vénen per avió, per mar o per car­re­tera con­ta­mi­nant el pla­neta. Però el pro­blema és la crisi, i cal com­prar barat, tant li fa d'on vin­gui. No pensa que, amb aquest gest, par­ti­cipa en el final de les peti­tes indústries agro­a­li­mentàries d'aquest país. Per sort, hi ha famílies B que volen pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat. Però la rea­li­tat és que la publi­ci­tat ali­mentària tele­vi­siva és per­su­a­siva, que el sec­tor pro­duc­tor no hi pot aspi­rar i que el Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura no l'ha assu­mida mai. Mesos enrere, el govern italià va pro­moure una cam­pa­nya de pomes ita­li­a­nes a TV3 en què el pro­ta­go­nista, una pomera vir­tual, repar­tia fruita a tort i a dret a con­su­mi­dors de cara ingènua i salu­da­ble.

A Cata­lu­nya, no recordo haver vist mai un espot tele­vi­siu de cap pro­ducte agrícola autòcton pro­mo­gut des del govern (cor­re­giu-me, si m'equi­voco). S'han fet esforços esporàdics i ale­a­to­ris, s'ha creat un por­tal web gas­tro­teca.cat que intenta donar suport a la comer­ci­a­lit­zació dels pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris locals. Però no ens hem pre­o­cu­pat gaire del tema perquè “la cuina cata­lana va molt bé”. Com deia el mala­gua­nyat peri­o­dista i escrip­tor Miquel Pai­rolí, amb aque­lla iro­nia aguda, bon­ho­mi­osa i sàvia que el va con­ver­tir en un dels arti­cu­lis­tes més lle­gits d'El Punt diari: “La química ali­mentària ha pro­gres­sat molt i acon­se­gueix enga­nyar amb eficàcia el sen­tit del gust.” Encara queda espe­rança pot­ser, si la família A troba que les pomes d'estiu són molt bones i les demana a l'àrea comer­cial on com­pra habi­tu­al­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.