són faves comptades
Història d'una burilla
He llegit que una maleïda burilla triga deu anys a desaparèixer, a desintegrar-se. Per tant, el potencial destructiu d'aquest residu és enorme i latent. No s'acaba només amb el que ha desfermat quan algú sense seny decideix treure-se-la dels llavis i impulsar-la per la finestreta del cotxe perquè s'estavelli contra una catifa de pinassa o uns matolls que creixien salvatges pel voral d'una carretera. No, no s'equivoquin malgrat l'aparença de fragilitat i vulnerabilitat, d'haver estat consumida pel neguit, aparentment aquella inofensiva burilla és una autèntica arma de destrucció massiva. Es veu que aquest filtre porta, parlant clar, tanta merda dins que resisteix tots els embats de la natura haguts i per haver. No hi ha bacteri que se la cruspeixi. És una barreja de cel·lulosa, plom, cadmi i arsènic. Un altre còctel molotov que durant tot aquest temps va fent de les seves en el medi ambient. Això sí, de manera molt més silenciosa, no tan devastadora com les conseqüències que estem veient fruit de l'impacte de la punta incandescent amb la massa boscosa que calcina i devora tot el que troba al seu davant, fins i tot persones. La burilla, però, no hi ha anat pas tota sola, enmig d'aquell paratge frondós, la hi han enviat per força. Davant d'un acte d'inconsciència i d'irresponsabilitat com aquest jo em pregunto com pot ser que encara ara hàgim d'estar avisant que no es llencin cigarretes? Que encara hi hagi persones que no hagin entès el perill que comporta jugar amb foc. Ja podem anar predicant que els focs no s'apaguen només amb més bombers, que s'apaguen a l'hivern, que fan falta recursos i polítiques per fer feina preventiva. Sí. Però al capdavall tot passa, com en molts altres aspectes, per la voluntat de l'home, de les persones, i això és feina de cadascú de posar-se entre cella i cella que no viu sol en aquest món i que tot el que fem té unes conseqüències. D'aquí a deu anys, quan es comenci a desintegrar la burilla que ha cremat l'Alt Empordà, estarà envoltada d'arbres ufanosos que hauran arrelat en les cendres dels seus avantpassats que els hauran permès créixer durant tot aquest temps. Tant de bo n'aprenguem, dels errors del present, per evitar que es repeteixi la història de la burilla.
