Independència

De jove­net era inde­pen­den­tista. Després vam pas­sar anys en què la política m'atreia més aviat poc, en què el fede­ra­lisme, en el marc euro­pe­ista, ja m'estava bé. Ara faig el camí habi­tual, a l'inrevés: en lloc de ser més con­ser­va­dor, amb els anys veig amb més sim­pa­tia els mal ano­me­nats radi­ca­lis­mes. Però aquell inde­pen­den­tisme latent torna a surar, i amb força. Ara, inde­pendència, per què? Per què les elits diri­gents del meu país deci­dei­xin, com el PP a Espa­nya, que cal fer des­a­parèixer la classe mit­jana i que estu­diar, per exem­ple, passi a ser un pri­vi­legi de classe? Per enri­quir delinqüents cone­guts, com ara Millet, o anònims, com els que hi ha rere l'entra­mat Innova? Vull la inde­pendència perquè vull un país millor. No el mateix amb un altre nom.