On vas, envàs?

Un indi­vidu va al metge perquè té mal de coll i, després d'exa­mi­nar-lo, el metge li diu: “Ui, faci-s'ho mirar!”. Jo em sento com aquest acu­dit de l'Eugeni cada vegada que sento/veig/lle­geixo l'anunci de l'onva­senvàs. No sé d'on treu els quar­tos la quasi indi­gent Gene­ra­li­tat per fer una cam­pa­nya tan intensa per terra, mar i aire. No te'n des­lliu­res ni per inter­net. A totes hores t'assal­ten les ale­gres pubi­lles reci­clai­res que, en lloc d'expli­car-te bé el pro­ce­di­ment, et dei­xen més confús: “Si no ets un envàs, pre­gunta on vas.” Com el metge que et diu que t'ho facis mirar.

“Envàs de per­fum, pata­pum!”, sento per la ràdio. Què vol dir? No dubto que és culpa meva, que no estic prou fet al llen­guatge audi­o­vi­sual. Avui les coses s'han de dir via Twit­ter o bé en forma de vide­o­clip, que és una pro­lon­gació de l'estil nar­ra­tiu dels anun­cis, ràpid, sintètic, sin­co­pat, el·líptic, impac­tant. I, és clar, amb els vide­o­clips de les pubi­lles em passa el mateix que amb els espots tan sofis­ti­cats que sem­blen mis­sat­ges en clau. No sóc l'únic. Veig al meu vol­tant gent de totes les edats que es que­den tan per­ple­xos com jo perquè no saben on han de llençar cada cosa. Com una pare­lla d'avis que dema­nava on és la web del barri per anar-hi a pre­gun­tar què n'han de fer d'una olla de pressió vella.

És des­co­rat­ja­dor que les ale­gres pubi­lles de l'Agència de Resi­dus et diguin cada cinc minuts que ho fas mala­ment. Ens havien ins­truït: aquí el vidre, aquí el paper i aquí el plàstic i el metall. La con­signa d'ara és sepa­rar, però han can­viat el cri­teri i fan veure que ets tu qui no sap què es pesca. Es man­te­nen els tres con­te­ni­dors i unes dei­xa­lle­ries que no són a la can­to­nada i, en lloc de dir-te on va cada cosa segons les noves pau­tes, et mar­te­lle­gen amb vide­o­clips de comèdia musi­cal. I espa­vila't. Això sí, “Sepa­rar bé, la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat”, diu l'eslògan. Sepa­rar bé? Pata­pum!