Un llamp sobre Sant Pere

La renúncia del cap de l'Església catòlica apostòlica romana obre un període car­re­gat d'incer­te­ses i ple de res­sonàncies literàries. L'únic pre­ce­dent remar­ca­ble és el de Celestí V, aquell “che fece per viltà il gran rifiuto”, segons Dante, que el situa a la porta mateix de l'infern, en el vestíbul dels indo­lents, patint una con­demna més degra­dant que dolo­rosa. Però Celestí va ser una solució de cir­cumstàncies per superar l'empat entre dues fac­ci­ons i només va aguan­tar cinc mesos; en canvi, Benet XVI ha exer­cit durant quasi vuit anys, sense comp­tar el seu paper prin­ci­pal en el pon­ti­fi­cat ante­rior –no es pot dir que no hagi com­plert–. Men­tre que el suc­ces­sor de Celestí el va fer tan­car a la presó el poc que li que­dava de vida, per evi­tar mal­de­caps; Benet s'ins­tal·larà en un con­vent de mon­ges de clau­sura. En sub­tils parau­les del por­ta­veu del Vaticà: “Più volte ha detto di voler dedi­care l'età anzi­ana alla scrit­tura, allo stu­dio, e imma­gino lo farà.” Entre parènte­sis, en una de les tra­mes de la novel·la d'André Gide, Les caves del Vaticà (1914), una banda d'esta­fa­dors fa creure a gent de bona fe que el papa, víctima d'una cons­pi­ració, ha estat empre­so­nat al soter­rani de la seu i subs­tituït per un doble; qui sap si aquesta tèrbola imatge pot encara reviure en la nos­tra època, tan devota de la trans­parència i la imme­di­a­tesa. Sigui com sigui, es pot dei­xar d'exer­cir, però no es pot dei­xar de ser. La presència, a Roma o a Bavi­era, de l'ante­rior vicari de Crist pesarà en el que serà ele­git aquesta pri­ma­vera, i tot el que dis­posi el nou papa serà jut­jat en sen­tit de con­tinuïtat o de rup­tura. La dis­creció de Rat­zin­ger està fora de dis­cussió, però qual­se­vol dels seus movi­ments i de les seves parau­les seran matèria d'anàlisi deta­llista als mit­jans de comu­ni­cació i safa­reig, reli­gi­o­sos i, sobre­tot, laics. Ara veu­rem un munt de des­cre­guts que de cop i volta es tor­nen eclesiòlegs, pneu­matòlegs i vati­canòlegs; aquesta tendència ha començat amb la renúncia i anirà a més a mesura que s'acosti la reunió del col·legi car­de­na­lici, cum cla­vis. Ves per on, ara que les nos­tres enfan­ga­des democràcies es tor­nen pre­vi­si­bles i enut­jo­ses, les secre­tes llui­tes de fac­ci­ons dins una ins­ti­tució mil·lenària tenen molt més al·lici­ent. I, a sobre, la pos­si­bi­li­tat, mera­ment espe­cu­la­tiva, que hi hagi can­di­dats pro­vi­nents de lati­tuds tro­pi­cals deurà pro­duir un altre efecte Obama que infla­marà els nos­tres tele­notícies.