Una Setmana dona per a molt

Ahir van cloure els qua­tre anys de man­dat de Joan Sala al front de la Set­mana del Lli­bre en Català, en què, a banda de xifres, que es dona­ran dime­cres, hi ha un balanç clar: la Set­mana ha tro­bat l’encaix entre gene­ra­ci­ons de lec­tors dife­rents; entre gèneres lite­ra­ris diver­sos; entre la interacció del públic, els edi­tors i els autors, i entre els con­tac­tes pro­fes­si­o­nals i l’aspecte fes­tiu. En defi­ni­tiva, la Set­mana ha con­so­li­dat un espai dina­mit­za­dor del lli­bre en el seu aspecte lúdic, cul­tu­ral i empre­sa­rial. Arri­bat aquest punt: i ara què? Joan Car­les Girbés, pre­si­dent entrant, s’insta a ell mateix i al món lite­rari a uti­lit­zar la ima­gi­nació per créixer. Bona recepta. No sem­pre la solució es troba amb més metres qua­drats i amb més diners.