Ens tocarà complir

Fa mesos, massa mesos, que no gau­dim de con­certs, que no abra­cem els fami­li­ars no con­vi­vents, que remu­guem per la nosa que fa la mas­ca­reta i repe­tim el man­tra “a veure quan arriba la vacuna” per pre­ser­var una mínima salut men­tal. Això, en el millor dels casos. Perquè qui ha pas­sat la versió greu de la malal­tia sap el pa que s’hi dona, i no par­lem ja dels casos amb seqüeles per­sis­tents i dels 15.624 morts comp­ta­bi­lit­zats al país fins ahir. Pobre, doncs, d’aquell qui gosi dub­tar ara de la con­veniència de vacu­nar-se. Els científics han com­plert amb el desen­vo­lu­pa­ment, els governs han com­plert amb una com­pra orde­nada i dis­po­sem d’un sis­tema de vacu­nació que, com el de tras­plan­ta­ments, va sobre rodes. Aviat, doncs, ens tocarà com­plir.