Opinió

Manca de convicció de CiU?

Potser caldrà fer insubordinació fiscal, fins que el govern de Rajoy ens pagui els milions que ens deu de la disposició addicional tercera de l'Estatut i la part proporcional del fons de competitivitat

La ciu­ta­da­nia de casa nos­tra no està tran­quil·la veient el reguit­zell de con­tra­dic­ci­ons i divergències dels diri­gents i mem­bres del govern de CiU. El que més els pre­o­cupa és no veure prou fer­mesa en el pre­si­dent Artur Mas i en els mem­bres del govern, en el seu com­promís a ser fidels a la volun­tat popu­lar de ges­ti­o­nar el procés d'auto­de­ter­mi­nació, doncs mal­grat l'acord sig­nat per CiU i ERC, que hau­ria de garan­tir l'esta­bi­li­tat par­la­mentària, però també la con­sulta del dret a deci­dir, resulta que en Duran i Lleida l'està bom­bar­de­jant amb les seves contínues dis­crepàncies i el seguit de pals a les rodes que posa amb les seves con­tro­ver­ti­des decla­ra­ci­ons i recla­mant un pacte de govern entre CiU i el PSC, cosa que evi­den­cia el seu desig de forçar el tren­ca­ment amb ERC i fer fra­cas­sar tota pos­si­bi­li­tat d'inde­pendència. També la insis­tent pro­posta del pre­si­dent Mas de for­mar un govern de con­cen­tració naci­o­nal, amb ERC i el PSC, no ajuda a tran­quil·lit­zar els ciu­ta­dans. Senyor Mas, no s'adona que la seva pro­posta és invi­a­ble, ja que els soci­a­lis­tes nave­guen en direcció contrària cap a Ítaca i rebut­gen que Cata­lu­nya pugui esde­ve­nir sub­jecte polític i jurídic, és a dir, inde­pen­dent?

A les divergències dels diri­gents de la fede­ració cata­la­nista, cal afe­gir-hi la moguda dels lob­bies neo­li­be­rals pro­pers a CiU (els alts càrrecs d'Aber­tis, Agbar, Banc Saba­dell, Bank­Caixa, Cam­bra de Bar­ce­lona, Gas Natu­ral, Grup Godó, Rep­sol i d'altres), que pro­pug­nen el diàleg i l'entesa amb l'Estat (a la pràctica, accep­tar les mise­ra­bles engru­nes que ofe­reix la metròpoli), la qual, pro­ba­ble­ment, deses­ta­bi­litza el govern, tant o més que la pressió de Mon­toro i dels uni­o­nis­tes (inclo­ent-hi el PSC) exi­gint l'apro­vació d'uns pres­su­pos­tos que com­por­ta­rien l'accep­tació d'una més gran asfíxia finan­cera. Tots ells asse­nya­len ERC com el gran entre­banc per sor­tir de la crisi, obvi­ant, natu­ral­ment, que la crisi l'ha accen­tuat el govern de Rajoy, amb el res­cat de Bankia i, molt espe­ci­al­ment, amb la malin­ten­ci­o­nada asfíxia econòmica a Cata­lu­nya. Sobre això, Núria Bosch, catedràtica de la Facul­tat d'Eco­no­mia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, creu que “l'única sor­tida per fer front a l'ofec finan­cer que ens imposa Espa­nya és anar cap a l'estat propi”. Als que argu­men­ten que “la pri­o­ri­tat és la crisi perquè l'inde­pen­den­tisme és només una qüestió de sen­ti­ments”, els diu: “Pre­ci­sa­ment, si la pri­o­ri­tat és la crisi, hem d'anar cap a la inde­pendència perquè Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat pròsper i, com més aviat millor, així evi­ta­rem més joc brut d'Espa­nya.”

El pre­si­dent Mas no va acon­se­guir el diàleg desit­jat amb els alts dig­na­ta­ris de la capi­tal, un diàleg que pot­ser reque­ria una certa dis­creció, però no un secre­tisme car­rincló i ino­pe­rant. El resul­tat, el de sem­pre: amb Espa­nya, dia­lo­gar és per­dre el temps, car con­ti­nuen tan­cats a la pre­de­mocràcia i no volen escol­tar ni assu­mir que l'Espa­nya d'avui no és la Cas­te­lla d'abans. Una cop cons­ta­tat que tant el PP com el PSOE es neguen a reconèixer el dret dels cata­lans a deci­dir el seu futur, el govern de Mas hau­ria d'enten­dre que com més retardi la con­sulta més es dete­ri­o­ra­ran les rela­ci­ons amb la metròpoli i més temps tri­ga­rem a alli­be­rar-nos de l'ofec finan­cer que ens impo­sen els ser­vi­dors de l'oli­gar­quia del cen­tre penin­su­lar.

En les cir­cumstàncies actu­als, i per donar la res­posta que cal a la volun­tat ciu­ta­dana, la pri­o­ri­tat del govern no pot pas­sar mai per satis­fer les exigències de la troica euro­pea i les del govern de Rajoy, con­seqüent­ment, han de des­car­tar l'apro­vació de cap pres­su­post que pugui com­por­tar més reta­lla­des, més empo­bri­ment per a la ciu­ta­da­nia i posar en risc el benes­tar social. Per evi­tar això, pot­ser caldrà fer insu­bor­di­nació fis­cal, fins que el govern de Rajoy ens pagui els mili­ons que ens deu de la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l'Esta­tut i la part pro­por­ci­o­nal del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat, junt amb una fle­xi­bi­lit­zació del sos­tre de dèficit a nivell sos­te­ni­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.