Thatcher

Per raons que no vénen al cas vaig poder seguir la irrupció de Mar­ga­ret Thatc­her a la política anglesa. Aque­lla senyora de veu estri­dent i de bos­seta ridícula aviat es va fer escol­tar (la van sot­me­tre a un inten­siu de fonètica i li van dei­xar veu de pre­sen­ta­dora de la BBC). Just abans d'esde­ve­nir pri­mera minis­tra, el 1979, va fer una robusta cam­pa­nya con­tra l'esta­tut d'Escòcia. Ara la seva mort ha fet aflo­rar les mol­tes para­do­xes de la Thatc­her. Els con­ser­va­dors no li van fer lloc perquè era filla d'un ver­du­laire sinó perquè era l'esposa d'un empre­sari ric, l'ine­fa­ble senyor Den­nis Thatc­her. Va pro­jec­tar la imatge d'una típica mare de família, però els seus fills sem­pre l'han retra­tat com una mili­tant de l'absen­tisme mater­nal. Rebut­java la idea d'una Europa unida, però va ser un ele­ment impor­tant en el procés que va dei­xar el con­ti­nent sense divi­si­ons en blocs. Va ata­car amb fúria el poderós sin­di­ca­lisme britànic de l'època, però va posar al cap dels més des­val­guts la idea d'acon­se­guir la pro­pi­e­tat dels pisets soci­als on vivien i els ho va faci­li­tar. El seu radi­ca­lisme va divi­dir més que mai la soci­e­tat, però la seva manera d'enca­rar la guerra de les Mal­vi­nes va unir el país en una epidèmia de paro­xisme patriòtic. Era tit­llada d'auto­ritària i va trac­tar en Pinoc­het com no es merei­xia, però va ser la pri­mera cap de govern que va con­dem­nar el cop del 23-F. Va fer ban­dera de la reducció d'impos­tos, però la seva tomba política va ser l'obs­ti­nació a favor d'un impost d'injustícia fla­grant (la Poll Tax), un impost uni­ver­sal per ser­veis muni­ci­pals fos quin fos el barri o la renda del ciu­tadà. Arri­bats aquí –esve­rats davant la pro­testa gene­ral– els del seu propi par­tit la van des­ti­tuir... Hi ha, però, qua­tre idees bàsiques de la Thatc­her que avui tro­ba­rien encara molts adep­tes: “La meva política no es basa en una deter­mi­nada teo­ria econòmica. Es basa en les coses que jo, i mili­ons com jo, vàrem apren­dre a casa: el jor­nal just per una feina hon­rada, no esti­rar més el braç que la màniga, guar­dar-se un roc a la faixa, pagar els deu­tes, i fer cos­tat a la poli­cia.” Llums i ombres.