Opinió

El peatge de Navarro

Poc es valora, el cap del PSC, quan per olorar un plat de llenties ven la seva ànima a l'Espanya eterna del centralisme, la incultura i el genocidi cultural i lingüístic

No hi ha manera, deuen creure que bevem a galet. Sem­pre, però, per sobre­viure ens veiem obli­gats a veure el cantó fosc de les coses rela­ci­o­na­des amb Espa­nya. És fàcil; quan no hi ha llum i taquígrafs de fets dels quals s'ha fet tanta pro­pa­ganda i noto­ri­e­tat és que alguna cosa es vol ama­gar. En el cas de Pere Navarro, el fet és greu. Per poder dir no al dret a deci­dir, tren­cant la paraula i l'acord donats ini­ci­al­ment, el seu grup, no tot el PSC, busca la com­pli­ci­tat del PSOE, és el preu del peatge. Si la votació és legal ho apro­va­rem, diuen, però apa­reix un escull insal­va­ble, una trampa de tafur amb el PSOE de còmplice, si no és legal hi vota­ran en con­tra. Com que PP i PSOE no ho volen lega­lit­zar, ni per­me­tre-ho –els amos són ells– tenim que un PSC que es pro­clama hereu del pen­sa­ment soci­a­lista català, de molts cor­rents de l'anar­quisme, de l'esquerra social i popu­lar, es pro­te­geix amb una aliança que té per escut la Cons­ti­tució, dic­tada pel que fa en l'estruc­tu­ració de l'Estat sota l'ombra dels tancs i del col­pisme mili­tar. A canvi, pro­me­ses d'un futur no expli­cat, ni tan sols esbos­sat, espe­rar un hipotètic govern PSOE el 2015. Una excusa buida de con­tin­gut per sal­var-se com un conill espan­tadís de la con­sulta recla­mada pel poble de Cata­lu­nya de votar l'any 2014.

Navarro i el seu grup han accep­tat sub­missió a canvi d'uns quants aplau­di­ments. Poc es valora, el cap del PSC, quan per olo­rar un plat de llen­ties ven la seva ànima a l'Espa­nya eterna del cen­tra­lisme, la incul­tura, la que per­met un secu­lar geno­cidi cul­tu­ral i lingüístic, però res de posi­tiu fer­ma­ment han fet en més de 30 anys de democràcia. Exa­ge­rat? Lle­giu el que diuen els barons del PSOE, els dia­ris de la caverna sinis­tra, que té més de sig­ni­fi­cat de por que no d'esquerra en italià. O com és de co-partícip del pas­sat vis­cut a les Illes o al País Valencià, amb poder o sense. El PSOE va per­dre el nord i ser el refe­rent de l'esquerra per incom­petència gover­na­tiva, entre luxes, luxúria, con­sells d'admi­nis­tració i una cor­rupció immo­ral; que va anar de fer l'orni quan el cas GAL (28 assas­si­nats d'estat) fins a no ser con­seqüent davant el món del tre­ball, els sin­di­cats i els drets soci­als i polítics de la gent que els votava. De tan­car els ulls a una crisi que ja ens ofe­gava a per­dre el com­bat de les idees. L'exem­ple més clar és la lluita entre PP i PSOE per l'hege­mo­nia espa­nyo­lista. Que no s'hi cap­fi­quin, la res­posta és clara, tots dos són iguals, no con­tem­plen altres naci­ons de l'Estat des de la igual­tat. El naci­o­na­lisme espa­nyol sem­pre té caire exclo­ent.

El PSOE al País Valencià i les Illes ha tin­gut els seus Navarro de torn. Joan Lerma, que mai ha tre­ba­llat, fent del càrrec polític la seva pro­fessió fa més de 30 anys!, va abai­xar el cap i age­no­llar-se davant González i Guerra, que li van pagar el vas­sa­llatge fent-lo minis­tre. El PSOE-PSPV de la seva època és res­pon­sa­ble de la deriva fallera de tot un país que arriba al seu extrem amb el PP actual. El voler supri­mir la RTVV és el límit de la con­ducta inqui­si­to­rial. Un fet que durà cua de vots, però no serà el PSOE qui aporti les idees. Sinó Com­promís. A les Illes, un Bauzà obse­dit con­tra el català ha creat un ter­ratrèmol dins el PP. Ha tren­cat la pau lingüística i cul­tu­ral, el PSOE també n'és res­pon­sa­ble, no d'ara, que parli de debò el pobre pre­si­dent Antich.

Aquest és el pro­blema de base, en un con­cepte glo­bal d'Estat espa­nyol i defensa del plu­ra­lisme, el PSOE no hi apa­reix. Ni tan sols avui mani­festa una defensa explícita de la plu­ra­li­tat de l'Estat. Navarro i la seva colla, de men­ta­li­tat pro­vin­ci­ana, no diu ni gall ni gallina al congrés del PSOE davant un crim cul­tu­ral i lingüístic. Són recur­sos, diners, tre­ball, justícia i democràcia, la demanda cata­lana. Què es pot espe­rar d'un diri­gent que ni entre els seus, ple d'afa­lacs, ens defensa?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia