Les xarxes i la llibertat d’expressió
La decisió de Mark Zuckerberg de seguir els passos d’Elon Musk i prescindir dels verificadors dels continguts a les seves xarxes socials posa el dit a la llaga al debat de la sempre fina línia que separa la defensa de la llibertat d’expressió amb el campi qui pugui a l’hora d’escampar discursos d’odi i contraris als drets humans. En realitat es tracta d’una frontera molt ben delimitada als mitjans de comunicació tradicionals, que es deuen al respecte a la veracitat i al Codi Penal, però que en l’àmbit digital, sobretot pel que fa a les xarxes propietat de grans magnats, gaudeix d’una incomprensible impunitat. I això atempta contra la democratització de la comunicació i de l’accés al coneixement que en el seu moment va representar l’arribada d’internet, perquè s’ha acabat degenerant cap a un mal ús d’uns altaveus que no haurien de servir per calumniar, desinformar o fins i tot interferir en processos electorals amb la finalitat de distorsionar el parer dels votants.
Que l’autoregulació no hagi funcionat diu molt poc del sentit crític i de l’exigència en el consum per part d’una societat que amb massa facilitat es deixa entabanar per segons quins missatges. O que, plenament conscient del que això representa, es presta igualment a propagar-los. En aquest sentit, però, cal constatar igualment que fins ara la intervenció dels moderadors, centrats en la detecció de material defectuós i a traslladar després l’alerta als propietaris de la xarxa en qüestió, tampoc ha servit per impedir-ne la circulació. I, en canvi, en la pràctica ha provocat la censura controvertida de certes escenes, com ara la d’una mare alletant el seu fill. En qualsevol cas no es pot perdre de vista que emparar-se en l’anonimat per difondre odi o mentides no té res a veure amb la llibertat d’expressió. Com tampoc es pot oblidar que els autèntics interessos d’aquests magnats que mouen els fils no són contribuir a facilitar la comunicació entre les persones sinó incrementar les seves fortunes colossals i la capacitat d’influència. És, doncs, des d’un esperit crític i des de la consciència del mal que poden fer que hem de fer servir unes eines que han vingut per quedar-se.