‘Perpignan', ‘Gérone', ‘Figuières-Figueras', «Vich», etcètera

l nom Per­pig­nan mai no m'ha agra­dat. Sem­pre li he tro­bat una tona­li­tat una mica ridícula, per la seva dar­rera síl·laba; em fa pen­sar al gemec d'un nin capriciós. És clar que dema­nar als fran­ce­sos de no fran­ce­sit­zar els noms de muni­ci­pis era impos­si­ble, tot i que, mis­te­ri­o­sa­ment, en van dei­xar uns quants d'intac­tes (Banyuls dels Aspres, Palau del Vidre, los Masos...) però tam­poc no se'ls devia poder dema­nar que fran­ce­sit­zes­sin amb bon gust. Per­pig­nan, de fet, no és una adap­tació de Per­pinyà sinó de Perpiñán. Si no hagués exis­tit aquesta forma espa­nyo­lit­zada avui el nom ofi­cial de Per­pinyà seria el que és el poble veí d'Alenyà, pri­vat d'accent i amb i grega: Per­pi­nya, Ale­nya.

Els fran­ce­sos ten­dei­xen a fran­ce­sit­zar els noms cata­lans a par­tir de les ver­si­ons espa­nyo­les, quan n'hi ha. És un reflex de lle­ial­tat de llen­gua d'estat a llen­gua d'estat. Per exem­ple, Girona, als rètols de les car­re­te­res de Cata­lu­nya Nord, és Gérone. Us fa mal als ulls? A mi també. No sem­pre, però, s'ha esco­llit aquesta forma. A Mont­pe­ller, el car­rer en què se solien allot­jar els estu­di­ants de medi­cina ori­gi­na­ris de Girona s'ano­mena rue de Girone. I ja és una mica millor. Ara bé, es podria recu­pe­rar la direcció Girona a les car­re­te­res nord-cata­la­nes si se seguís la norma inter­na­ci­o­nal de reto­lació dels exònims (els topònims ofi­ci­al­ment situ­ats a l'estran­ger). Aquesta norma diu que els exònims han de figu­rar en la forma que és ofi­cial al seu ter­ri­tori, i no en la forma uti­lit­zada al ter­ri­tori on es troba el rètol. Per exem­ple, un rètol situat a França per indi­car Milà haurà de dir Milano i no Milan. És per això que a les car­re­te­res del nord del Prin­ci­pat, Per­pinyà hi consta, tris­ta­ment, com a Per­pig­nan. Per la mateixa raó, a les car­re­te­res del Ros­selló, Girona hau­ria de cons­tar com a Girona. Però no és el cas. El Con­sell Gene­ral dels Piri­neus Ori­en­tals, res­pon­sa­ble de la reto­lació, ha menys­tin­gut la norma inter­na­ci­o­nal i fa ser­vir exclu­si­va­ment la forma fran­ce­sit­zada. L'Ajun­ta­ment de Girona, pot­ser, podria inter­ve­nir-hi?

De fet, però, el cas més ridícul i, per tant, escan­dalós, és el de Figue­res. Al mapa d'Espa­nya de la dar­rera edició del dic­ci­o­nari Larousse, obra de referència abso­luta a França, encara hi figura com a Figue­ras. Com també hi figu­ren Vich, Lérida, Ampu­rias, Seo de Urgel o Tar­rasa... Oi que si no confiéssiu en la meva repu­tació de seri­o­si­tat, gua­nyada set­mana rere set­mana en aquesta crònica, no em creuríeu quan escric que els topònims fran­quis­tes encara s'usen a França? Figue­res, però, a més, ha d'heure-se-les amb una ter­cera forma, apa­re­guda fa poc del no-res, com si d'una cre­ació divina es tractés. A la pàgina web de la SNCF, voya­ges-sncf.com, quan tecle­geu les pri­me­res lle­tres de Figue­res, sor­geix aquesta mons­tru­o­si­tat: “Figuières (Figue­res Figue­ras)”. D'on surt aquest Figuières? Molt pro­ba­ble­ment de la ment d'un fun­ci­o­nari del minis­teri de Trans­ports que va pren­dre la ini­ci­a­tiva d'inven­tar una nova deno­mi­nació que li fos més fàcil pro­nun­ciar. L'Ajun­ta­ment de Figue­res també pot­ser hau­ria d'inter­ve­nir. I el de Vic, el de Lleida, el de la Seu d'Urgell...

E