Opinió

Full de ruta

La memòria ens farà lliures

La memòria és una estructura d'estat que li manca a Espanya, però que Catalunya està decidida a construir; ara, amb l'anul·lació de la (in)justícia franquista

N'hi ha que neguen que la des­con­nexió exis­teixi. Però què és, si no, l'anul·lació dels con­sells de guerra del fran­quisme per part del Par­la­ment? El PP, perquè és l'extrem d'un fil la troca del qual s'enrosca al vol­tant de l'aixe­ca­ment mili­tar con­tra l'orde­na­ment repu­blicà democràtic esta­blert. El PSOE, perquè no es va atre­vir a repa­rar les vícti­mes, va per­me­tre que con­ti­nu­es­sin pros­cri­tes i va allar­gar la indig­ni­tat. Els governs espa­nyols, doncs, per activa o per pas­siva, han per­pe­tuat la des­memòria, fins al punt que més de qua­ranta anys després de la mort del dic­ta­dor, l'anul·lació dels judi­cis sumaríssims esdevé avui una autèntica des­con­nexió d'Espa­nya. La memòria com a estruc­tura d'estat, una estruc­tura que li manca a Espa­nya, però que Cata­lu­nya està deci­dida a cons­truir, amb la geo­lo­ca­lit­zació de res­tes, amb la iden­ti­fi­cació dels des­a­pa­re­guts, amb l'ober­tura de fos­ses, amb l'anul·lació dels con­sells de guerra.

El por­ta­veu de la Comissió de la Dig­ni­tat, Josep Cru­a­nyes, no s'ima­gina que el govern espa­nyol impugni l'anul·lació de la (in)justícia del règim, ja que “seria com si el govern espa­nyol defensés la lega­li­tat fran­quista”. Jo crec que no vol avançar pan­ta­lles, però que s'ima­gina per­fec­ta­ment que Madrid és capaç d'això i de molt més, vista la deriva impug­na­ci­o­nista dels últims temps en qual­se­vol àmbit que depassi l'immo­bi­lisme recal­ci­trant ins­tal·lat a La Mon­cloa, es diguin toros o es digui dret a deci­dir. D'acord, no s'ha de posar la bena abans de la ferida, però és que en aquest cas la ferida supura, i de quina manera. Sigui dit de pas­sada que els eflu­vis del fran­quisme escam­pen un tuf per les diver­ses ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les. Com era allò que li va dema­nar Franco al rei Joan Car­les? “El día antes de morir, Franco me cogió la mano y me dijo: «Alteza, la única cosa que le pido es que pre­serve la uni­dad de España.» Y eso qui­ere decir muc­has cosas...” Afor­tu­na­da­ment, tenim memòria, i ens farà lliu­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia