No ho para ningú

Com que m’agrada sim­pli­fi­car, diria que el món està divi­dit en dos grans grups de per­so­nes, els que fem ús de la nova tec­no­lo­gia informàtica i els que diuen que no els embo­li­quin, que ja van bé com han fet sem­pre. Com que diuen que in medio con­sis­tit vir­tus, jo dec estar en aquest punt mig. No he anat mai a davant, ho reco­nec, recordo com en Puig­de­mont peri­o­dista venia entu­si­as­mat amb un apa­rell que havia com­prat als Estats Units, que feia no sé quan­tes coses. I veig que encara està sem­pre a l’últim crit. Però hem de reconèixer que la tècnica ens ofe­reix mera­ve­lles que no podem menys­te­nir. En dic algu­nes que m’agra­da­ria que els escèptics uti­lit­zes­sin i que des­co­bris­sin com he fet jo els seus grans valors. Per als que tenim el fill o filla i els nets lluny, no hi ha res com l’Skype. Poder par­lar amb ells periòdica­ment, veure com crei­xen els nets i acon­se­guir que no hi hagi distàncies és un fet que no té preu. No fa gai­res anys, rebies de tant en tant una foto i gràcies. Ara els veus, hi par­les, t’expli­quen què fan a l’escola i on han anat el cap de set­mana.

Una altra millora que tam­poc no té preu és el What­sApp. He par­lat molt sovint del poble de Tor, a l’Empordà. Un bon dia algú va tenir la bri­llant idea d’obrir un grup per als veïns i amics del poble. És fantàstic, sabem que algú ha per­dut el gos, que el dijous hi ha cinema a la plaça, a l’aire lliure, que s’està posant en marxa el pròxim número de la revista del poble o que ja tenim el pro­grama de la festa major. I això al moment, cada dia. I amb el mòbil. I la família i els amics? Tinc una família molt nom­brosa, érem deu ger­mans i ara em cos­ta­ria de comp­tar el nom­bre de cosins. Havia arri­bat un moment en què ja havia tirat la tova­llola, uns vivien a Man­lleu, d’altres a Andorra o a Sant Cugat. Però vet aquí que l’espa­vi­lada de la família va deci­dir obrir un compte. Al cap d’uns mesos puc dir que pràcti­ca­ment conec tot­hom, sé els noms i sem­pre hi ha algú que ens recorda que avui és el sant o l’ani­ver­sari d’aquest o l’altre. I fins i tot hem des­co­bert qua­li­tats de ger­mans o parents que no ens hauríem ima­gi­nat mai. De ben segur que els psicòlegs ens dirien que això és bo per tenir el temps ocu­pat i no per­dre’ns per altres indrets que ens farien més mal que bé. Gràcies a la nova tec­no­lo­gia, van poder orga­nit­zar una tro­bada amb 80 per­so­nes, només de ger­mans i fills, que aviat està dit. I ara també conei­xem les cares, cosa molt salu­da­ble. Jo m’aturo aquí. Ja sé que hi haurà qui pensi que és poca cosa. Bé, també faig ser­vir el cor­reu electrònic, encara que pot­ser més per temes pro­fes­si­o­nals. D’altres tenen Ins­ta­gram i no sé quan­tes coses més. Fantàstic, però, per­do­neu, vol­dria acon­se­llar que almenys uti­lit­zem els mínims, que supo­sen molt. Ens poden can­viar la vida, i no és conya.