Born decepció

Les ruïnes del Born són una ferida oberta de la ciu­tat. Fa 300 anys, els que van arra­sar-la pre­te­nien dei­xar sepul­tada per sem­pre més la prova del seu delicte. Però no se’n van sor­tir: les pedres van res­sus­ci­tar mira­cu­lo­sa­ment a les aca­ba­lles del segle XX. Ja lla­vors van inco­mo­dar i no van ser pocs els que les van tit­llar d’insubs­tan­ci­als per la seva poca vellúria. Qui coneix l’entre­llat del sal­va­ment del jaci­ment sap que no va ser una dis­puta entre naci­o­na­lis­tes (defen­sors) i no naci­o­na­lis­tes (detrac­tors). Qua­tre anys després de la inau­gu­ració de la museïtzació de les res­tes, la seva nova direc­tora, Mont­ser­rat Ini­esta, ha pres una decisió radi­cal: igno­rar per com­plet el seu sig­ni­fi­cat, que no és un altre que el d’una ciu­tat que el 1714 va sofrir un càstig sever. No em sé ima­gi­nar una Fun­dació Miró sense Miró, un Museu Picasso sense Picasso, ni un Born sense el 1714. Ini­esta va pre­sen­tar dimarts el seu pro­grama, amb senyals inqui­e­tants que dela­ten el seu des­co­nei­xe­ment del fun­ci­o­na­ment de l’equi­pa­ment. Per exem­ple, va anun­ciar com a nove­tat visi­tes noc­tur­nes al jaci­ment, quan n’està bre­gat d’orga­nit­zar-ne. Però el més pre­o­cu­pant va ser sen­tir-li a dir que vol que la gent pugui bai­xar lliu­re­ment a les runes. No és per caprici que es va deci­dir con­tro­lar-hi l’accés, i sem­pre al cos­tat dels espe­ci­a­lis­tes. El prin­cipi de con­ser­vació del patri­moni és pri­o­ri­tari. A veure si caldrà tor­nar a fer cam­pa­nya per sal­var el Born.