Opinió

Tribuna

El memorial de Garolera

A Gale­ries del record. Memòries d’un filòleg (Edi­to­rial 1984, 2019), Narcís Garo­lera con­fessa que, quant a la “tran­sició” (dar­rera Res­tau­ració Borbònica), política­ment va caure de l’escam­bell el dia que va tro­bar-se un falan­gista que havia estat pro­fes­sor seu de FEN (For­mación del Espíritu Naci­o­nal) con­ver­tit en fun­ci­o­nari de la Dipu­tació de Bar­ce­lona –inter­ven­tor de la... Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes!–. L’estu­pe­facció, diu, va para­lit­zar-lo, pres de la mateixa síndrome que tan bé pateix la jueva Char­lotte Ram­pling, esclava sexual estada d’un jerarca nazi –Dirk Bogarde– a Il por­tero di notte (Lili­ana Cavani, 1974). De més, ajuda Garo­lera a caure de la figuera política veure que Pere Llo­rens, fran­quista res­pon­sa­ble del no al català (1975) a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, és guar­do­nat el 2003 amb la Meda­lla de Sant Jordi. I s’exi­lia política­ment d’Oix quan Pujol nomena direc­tor gene­ral d’ense­nya­ment secun­dari el mallorquí Armen­gual, jeri­falte fran­quista estat.

Les 600 pàgines de les memòries, en efecte, repas­sen la vida del filòleg: infan­tesa, escola, semi­nari, uni­ver­si­tat, clas­ses a l’ins­ti­tut i a la uni­ver­si­tat, ins­pec­tor d’ense­nya­ment mitjà, tre­ball de cor­rec­tor i edi­tor sobre­tot de Ver­da­guer, Sagarra i Pla, tot, és clar, des del punt de vista d’un noi de Vic de classe mit­jana. Una veri­ta­ble acta nota­rial molt ben escrita i deta­llada del món de l’ense­nya­ment, l’edició i en gene­ral de la cul­tura d’aquest país des dels anys sei­xanta fins a entrat el nou segle. I amb una sin­gu­la­ri­tat que fa el lli­bre encara més interes­sant. En aquesta classe d’obres l’autor sol pas­sar per alt els epi­so­dis i els tren­ca­colls més con­flic­tius que podrien indis­po­sar-lo amb per­so­nes o enti­tats. Però Garo­lera no és així: no passa pas de pun­te­tes per vivències que repre­sen­ten una ver­go­nya per a les per­so­nes que les han pro­ta­go­nit­zat o que, pel cap baix, exhi­bei­xen falta de pro­fes­si­o­na­li­tat, d’impar­ci­a­li­tat, de com­pa­nyo­nia... Al con­trari: en deixa constància amb noms, cognoms, dates i docu­men­tació. Explica amb cert orgull la qua­li­tat de l’ense­nya­ment rebut al semi­nari i, amb la mateixa natu­ra­li­tat, que el grup ver­da­guerià de Vic, la nomenk­la­tura encapçalada per Ricard Tor­rents, ignora l’ingent tre­ball que ha fet sobre el poeta i el boi­co­teja des­ca­ra­da­ment.

De Joa­quim Molas, pre­si­dent del pri­mer tri­bu­nal de càtedres de llen­gua i lite­ra­tura cata­la­nes, deixa constància que va pre­miar-lo amb el número u de les pri­me­res opo­si­ci­ons, i més avall conta que va posar-li tota classe d’entre­bancs en les dis­tin­tes àrees –que eren mol­tes– que con­tro­lava el catedràtic man­darí. També passa per l’adreçador ètic la seva degana a la UPF, Dolors Folch, que li feia mob­bing avant la let­tre. I la mateixa UPF, que jutja de vocació espa­nyola i espa­nyo­lit­za­dora. Etcètera. El dens índex onomàstic des­co­breix que Garo­lera ha trac­tat bona part dels actors de la cul­tura i, és clar, la llen­gua i lite­ra­tura de la segona mei­tat del segle XX fins avui. A la majo­ria els admira i reco­neix, i a una mino­ria els tipi­fica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia