TMM i restricció externa

Un estat sobirà, que emet la seva moneda, fun­ci­ona de forma dife­rent a una família o empresa. Les famílies o empre­ses només són usuàries de la moneda, en canvi l’estat pot eme­tre moneda sense res­tric­ci­ons. Per tant, pot tenir dèficits públics sense pre­o­cu­par-se i pot endeu­tar-se sense límits. No tindrà mai el perill de fer fallida. Aquest és, de forma esquemàtica, un dels prin­ci­pis fona­men­tals de la Teo­ria Monetària Moderna (TMM). Una teo­ria que avui està de moda, sobre­tot després que Ber­nie San­ders i Ale­xan­dra Oca­sio-Cor­tez l’usen per defen­sar algu­nes pro­pos­tes polítiques.

Hi ha estats sobi­rans, que tenen i eme­ten la seva moneda, que poden tenir dèficits públics i endeu­tar-se sense límits. Els EUA, els països anglo­sa­xons, el Japó, Suïssa, en serien exem­ples. Tenen en comú que dis­po­sen d’una eco­no­mia real o finan­cera molt potent i una moneda forta. Sem­bla clar, també, que la zona euro podria fer el mateix si el Banc Cen­tral Euro­peu actués igual que la Reserva Fede­ral ame­ri­cana, si hi hagués un Tre­sor euro­peu i un pres­su­post molt més impor­tant de la Unió Euro­pea (UE). En defi­ni­tiva, si la UE fos real­ment una unió monetària, econòmica i política. El mateix es podria dir d’Ale­ma­nya, o els països euro­peus cen­trals, si no existís l’euro i cadas­cun tingués la seva moneda sobi­rana.

En canvi, és molt dubtós que països com l’Argen­tina o el Bra­sil, per exem­ple, tot i dis­po­sar d’impor­tants recur­sos natu­rals, puguin fer el mateix. Com també sem­bla clar que, si no existís l’euro i cada país tingués la seva moneda sobi­rana, Itàlia, Espa­nya, Por­tu­gal o Grècia, per exem­ple, tam­poc podrien fer el mateix. Si aquests països, tenint una moneda pròpia i sobi­rana, inten­tes­sin tenir dèficits públics con­ti­nu­ats, cada vegada els cos­ta­ria més endeu­tar-se (puja­rien els tipus d’interès i les pri­mes de risc), i si vol­gues­sin finançar el deute eme­tent cada vegada més moneda pro­vo­ca­rien ten­si­ons infla­ci­o­nis­tes i la seva moneda es depre­ci­a­ria. O sigui, aquests països tenen/tin­drien una res­tricció externa que limi­ta­ria les seves pos­si­bi­li­tats d’actu­ació.

Hi ha alguna pos­si­bi­li­tat d’evi­tar, o ate­nuar, aquesta res­tricció externa? No seria una cosa fàcil perquè, en una eco­no­mia mun­dial glo­ba­lit­zada, hi hau­ria reac­ci­ons dels altres països. En tot cas, tot i ser impres­cin­di­ble, no n’hi hau­ria prou amb tenir una moneda pròpia sobi­rana. Cal­drien també una altra sèrie de mesu­res simultànies, des del con­trol de capi­tals a una política indus­trial que pro­mogués la subs­ti­tució d’impor­ta­ci­ons, el con­trol d’impor­ta­ci­ons, la naci­o­na­lit­zació dels sec­tors estratègics (energètics, de trans­port i comu­ni­ca­ci­ons) par­ti­cu­lar­ment de la gran banca, més recur­sos en infra­es­truc­tu­res i R+D per millo­rar la pro­duc­ti­vi­tat, lluita con­tra la crisi climàtica, entre altres. Una ver­da­dera revo­lució per enfron­tar-se amb les elits (econòmiques, soci­als i polítiques) naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals, cosa que només seria pos­si­ble (que no fàcil) amb el suport d’una gran mobi­lit­zació orga­nit­zada de les for­ces soci­als i les clas­ses popu­lars. I millor si fos una estratègia coor­di­nada de més d’un país.