El Dia de la Dona

És bo que es dedi­qui un dia a les dones. És bo que de tant en tant hagin d’expli­car coses tan sen­zi­lles com que les diferències no han de ser motiu de dis­pu­tes sinó d’enri­qui­ment. La civi­lit­zació encara ha d’anar molt lluny perquè el Dia de la Dona sigui un motiu de cele­bració més que de rei­vin­di­cació. Cal, però, llui­tar con­tra les mol­tes vies que encara cir­cu­len en direcció contrària, aquells pode­ro­sos que s’entes­ten en man­te­nir el pas­sat i, sobre­tot, les injustícies que tants bene­fi­cis els va apor­tar. De tant en tant cal recor­dar-los que, pas a pas, graó a graó i lluita rere lluita, les dones van adqui­rint el que els per­toca com a éssers humans, ni més ni menys que això. La natura sem­pre s’obre pas i no hi ha res més natu­ral que les diferències. Jo, com a home, no puc fer res més que accep­tar la rea­li­tat.

L’home, des de les civi­lit­za­ci­ons més anti­gues, ha mal­trac­tat els seus congèneres de sexe femení. El seu paper de sub­mi­ses rele­ga­des els va des­per­tar un sen­tit per comu­ni­car-se entre elles sense parau­les que els homes no tenim. La manca de drets i l’escla­vatge per­petu les obliga a estar sem­pre gua­pes per a l’home, cosa que encara per­dura. En molts casos, però, els orna­ments per fer res­sal­tar la bellesa física han esde­vin­gut sig­nes. Les joies mani­fes­ten públi­ca­ment l’esta­tus social a què per­tany qui les llu­eix. No és el mateix una mà i uns canells plens d’or, unes arra­ca­des de qua­tre dits ple­nes de zircònies que un dit petit envol­tat per un dis­cret cer­cle d’or vell i un segell de jade mera­ve­llo­sa­ment tallat. Un detall que ens diu mol­tes coses sobre qui du una cosa o l’altra.

Durant segles les dones cre­a­ti­ves, tre­ba­lla­do­res, artis­tes, pen­sa­do­res, científiques i cre­a­do­res de vida, ho han tin­gut difícil. Reli­gi­ons, dog­mes i governs ho han fomen­tat. Repre­senta una gran infàmia que el dret al vot femení tin­gui menys d’un segle, que fa sei­xanta anys una dona neces­sités el permís del marit per obrir un compte cor­rent o treure’s el pas­sa­port. Evi­dent­ment, aques­tes coses afor­tu­na­da­ment pas­sen menys, però encara en pas­sen. Per això és bo recor­dar una vegada a l’any que la lluita ha de con­ti­nuar fins que el Dia de la Dona sigui un dia de gran cele­bració com­par­tida i no que­din evidències per rei­vin­di­car. Jo no crec que el pugui arri­bar a cele­brar mai, però els meus des­cen­dents, qui ho sap.