Opinió

Tribuna oberta

Diputacions democràtiques

“L’elecció indirecta de les diputacions i la manca de programes polítics al respecte és una llosa de desgovern

La demo­cra­tit­zació de les dipu­ta­ci­ons cons­ti­tu­eix el pro­blema cen­tral de la gover­nança ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya. Avui són indi­rec­ta­ment elec­tes, però si fos­sin d’elecció directa, aquest fet can­vi­a­ria radi­cal­ment la seva legi­ti­mació. Actu­al­ment es for­men per regi­dors ele­gits per regi­dors, res més. I són bal­ne­a­ris del cor­po­ra­ti­visme dels par­tits.

Només per sim­ple des­cen­tra­lit­zació podríem ator­gar govern a les Ter­res de l’Ebre res­pecte del Camp de Tar­ra­gona. Al Piri­neu i l’Aran res­pecte del Pla de Ponent, i a la Cata­lu­nya Cen­tral res­pecte de la regió de Bar­ce­lona. Recent­ment, l’alcalde de Bar­ce­lona ha recla­mat la cons­ti­tució de la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, quan resulta que ja tenim una ins­ti­tució adi­ent, repre­sen­tada per 43 dels 51 dipu­tats pro­vin­ci­als de Bar­ce­lona.

L’elecció indi­recta de les dipu­ta­ci­ons i la manca de pro­gra­mes polítics al res­pecte, és una llosa de des­go­vern. Molts, per no dir tots els dipu­tats pro­vin­ci­als, assu­mei­xen un càrrec sense pro­grama ni sense res­pon­sa­bi­li­tat política, de la qual mai no res­pon­dran. Aca­ben per dir que no són govern regi­o­nal, que ells només donen suport als ajun­ta­ments i que, per favor, que la ciu­ta­da­nia ni se’ls acosti perquè no es deuen a ella. Mireu, per con­trast, els set governs pro­vin­ci­als esde­vin­guts comu­ni­tats autònomes (CCAA), les tres dipu­ta­ci­ons bas­ques, o els onze con­sells insu­lars de cada una de les illes dels dos arxipèlags, tots ells direc­ta­ment elec­tes. Asso­lei­xen un govern que a Cata­lu­nya només osten­ten els 10.000 habi­tants de la Vall d’Aran, meres­cu­da­ment, però en con­trast amb el buit de la resta de país, tot ell sense governs regi­o­nals. A l’entorn basc, amb Navarra, La Rioja i Cantàbria allot­gen sis governs pro­vin­ci­als, direc­ta­ment elec­tes, amb la mei­tat de la població cata­lana i idèntica extensió super­fi­cial.

N’estem molt lluny, i el prin­ci­pal és que ni ho tro­bem a fal­tar, però ens fem tram­pes com mun­tar un munt d’orga­nis­mes sense legi­ti­mi­tat democràtica. A manca de governs regi­o­nals, exis­tei­xen mapes de la Gene­ra­li­tat amb el seu model regi­o­nal, cadas­cun dife­rent del depar­ta­ment veí i exis­tei­xen auto­ri­tats del trans­port metro­po­lità (ATM) sense repre­sen­tació dels afec­tats. En el cas de l’ATM de Bar­ce­lona, sense deu comar­ques con­cer­ni­des, etc. I per aca­bar-ho d’ado­bar es pensa en nous orga­nis­mes amb repre­sen­tació només de les grans ciu­tats, se’n diguin Arc Metro­po­lità, Regió de Bar­ce­lona, etc.

Les dipu­ta­ci­ons no estan en mans de la Gene­ra­li­tat, quan sí que hi són en el cas basc amb l’excusa històrica, però també a set CCAA uni­pro­vin­ci­als han des­a­pa­re­gut del tot i a les illes hi ha governs simi­lars. Fins i tot les Canàries són dues províncies sense dipu­ta­ci­ons, només amb con­sells insu­lars ple­na­ment democràtics.

La sentència del TC sobre l’Esta­tut va impo­sar dipu­tació a les nos­tres qua­tre províncies i va por­tar a l’absurd, per dupli­cació, la pre­visió de cre­ació de vegue­ries/regi­ons. I ens vam que­dar atu­rats en el blo­queig ins­ti­tu­ci­o­nal. Tan­ma­teix, les províncies no són ni immu­ta­bles ni ins­ti­tu­ci­ons de base ple­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal, com sí que ho són les CCAA. Un pacte polític podria resol­dre el blo­queig actual i una solució que ens assi­mi­la­ria a les CCAA uni­pro­vin­ci­als seria Cata­lu­nya província única, que garan­ti­ria la plena com­petència de la Gene­ra­li­tat en orga­nit­zació ter­ri­to­rial.

Aspi­rar a l’elecció directa de les dipu­ta­ci­ons indica un camí que es com­ple­ta­ria amb redi­bui­xar les seves fron­te­res, per exem­ple amb el Baix Penedès dins de la seva regió, però el camí que­da­ria obert amb la demo­cra­tit­zació de les dipu­ta­ci­ons.

Sàpiga Jaume Coll­boni, que dema­nar Regió de Bar­ce­lona només serà pos­si­ble en un marc d’escala cata­lana que refaci i demo­cra­titzi les dipu­ta­ci­ons. Sàpiga que ja ho va inten­tar Pas­qual Mara­gall i que amb el con­junt del cata­la­nisme aquesta és una feina pen­dent.

La demo­cra­tit­zació de les qua­tre dipu­ta­ci­ons cata­la­nes és el camí per empren­dre la regi­o­na­lit­zació de Cata­lu­nya. I és l’únic camí tran­si­ta­ble de no dupli­cació i de raci­o­na­lit­zació efec­tiva de l’admi­nis­tració exis­tent, amb el destí d’un mapa regi­o­nal més com­plex, en una segona etapa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia