Nit de nits

Poques nits con­cen­tren tanta màgia com la d’avui. Un dels dies de les fes­tes nada­len­ques més espe­rats per la mai­nada i, per què no dir-ho, també per mol­tes per­so­nes adul­tes que no podem evi­tar fon­dre la mirada en els ulls il·lusi­o­nats de cada infant. Una mica el mateix ha pas­sat la nit de Nadal, quan de sota d’aque­lla soca, con­ver­tida inex­pli­ca­ble­ment en un ésser que hem ali­men­tat durant dies, a cops de bastó en fem sor­tir regals embo­li­cats d’innocència.

Dei­xant de banda el debat sobre la importància de vet­llar per man­te­nir com més temps millor vives aques­tes il·lusi­ons entre la mai­nada, o la neces­si­tat de donar-los expli­ca­ci­ons quan les dema­nen. I sense obli­dar que, malau­ra­da­ment, no tot­hom les pot cele­brar com vol­dria, el cert és que són un exem­ple ben clar de l’impacte i per­vivència de les tra­di­ci­ons. I també de l’evo­lució i adap­tació d’aques­tes, que tot i haver trans­cen­dit el seu con­text ori­gi­nal, han esde­vin­gut part inte­gral de les fes­tes nada­len­ques.

En moments en què la glo­ba­lit­zació ens enva­eix a mar­xes forçades i l’exigència per la imme­di­a­tesa ens fa per­dre el cap, és un bon regal de Reis veure com les caval­ca­des omplen pla­ces i car­rers, ali­men­tant la paciència, tan poc prac­ti­cada durant l’any i que en aques­tes dates esdevé l’ali­ada impres­cin­di­ble per aju­dar-nos a espe­rar amb delit que arribi el dia. Mal­grat que el bar­but ver­mell i el seu sac s’hagin colat a mol­tes llars, el tió, en totes les seves moda­li­tats, per­sis­teix ferm i pene­tra la seva auten­ti­ci­tat en l’ima­gi­nari d’aquests dies sense dei­xar-se diluir en els estàndards glo­bals. En forma de casals de Nadal o acti­vi­tats al vol­tant d’aques­tes fes­tes, crei­xen i es con­so­li­den ini­ci­a­ti­ves on el fil con­duc­tor són el tió i els Reis de l’Ori­ent.

Cele­brem, doncs, que la màgia con­tinuï fent el seu efecte i que per damunt de l’homo­geneïtzació i la temp­tació con­su­mista, els cos­tums con­tinuïn inte­grant gene­ra­ci­ons, pre­ser­vant la iden­ti­tat, sent una opor­tu­ni­tat per a la interacció entre edats i cul­tu­res, incul­cant valors i pro­mo­vent la cohesió i la ima­gi­nació. Que per molts anys puguem abri­gar amb tots aquests ingre­di­ents el fred més calorós i intens d’aquesta nit.