Fotos per denunciar l’arquitectura hostil

Hi ha per­so­nes sense llar que, tot i viure al car­rer, con­ver­tei­xen una entrada, una can­to­nada o un sota d’una rampa en el seu niu. S’hi ins­tal·len, sem­pre sabent que hi ha una ter­ri­ble pro­vi­si­o­na­li­tat, i hi van a des­can­sar, les poques hores que la vida al car­rer els ho per­met. Aquell és el seu refugi. Fet de car­trons, man­tes i mata­las­sos vells. A vega­des es per­me­ten el luxe de dei­xar-hi alguna per­ti­nença, tot i que saben que poden tro­bar-se sense quan hi tor­nin. La vida al car­rer és molt més crua del que hom pot ima­gi­nar.

I empit­jora, i molt, quan aquell tros­set de vida els és arran­cat perquè veïns, admi­nis­tració, empre­ses o qui sigui, deci­deix que ja en té prou de tenir un sen­se­llar a la porta i ins­tal·la ele­ments per evi­tar que algú pugui dor­mir en aquell tros de terra. Pilo­nes, grans esfe­res de ferro, bar­res i fins i tot por­tes de dis­seny, com les que va crear el Gran Tea­tre del Liceu per impe­dir que les vol­tes de l’entrada fos­sin aixo­pluc als pas­sa­vo­lants.

Segons explica Arrels Fun­dació –enti­tat d’acti­tud homèrica res­pecte a la injustícia d’éssers humans vivint als car­rers–, dar­rere la col·locació de cada ele­ment d’arqui­tec­tura hos­til hi ha una víctima. I això no se sap. Des de la fun­dació recor­den que l’arqui­tec­tura hos­til suposa una vul­ne­ració de drets i afecta pro­fun­da­ment la vida de les per­so­nes que dor­men al car­rer. Les històries posen pell de gallina: “El Roman va estar uns dies a l’hos­pi­tal i els pro­pi­e­ta­ris de l’espai on des­can­sava van apro­fi­tar per posar-hi unes pilo­nes perquè ja no hi pogués tor­nar. També conei­xem el cas de l’Oriol, que dor­mia a les por­tes d’una ofi­cina bancària on van posar-hi uns ele­ments d’arqui­tec­tura hos­til. Com que l’Oriol con­ti­nu­ava anant-hi, van deci­dir col·locar-hi unes pilo­nes uni­des per una estruc­tura horit­zon­tal per tal que no s’hi pugui des­can­sar.”És a dir, a més de pressió i expulsió, hi ha per­se­cució i asset­ja­ment. Arrels no es cansa d’expli­car que aques­tes mesu­res no són la solució, perquè el pro­blema no des­a­pa­reix, només es mou de lloc i a més els impe­deix fer feina perquè quan la per­sona asset­jada se’n va del lloc on s’estava, ells poden per­dre-la, no hi poden esta­blir con­tacte i és impos­si­ble con­ti­nuar aju­dant-la.

Per treure a la llum aquest dan­tesc recar­go­la­ment de la soci­e­tat moderna, des dels pro­pers 19 al 25 de febrer, Arrels Fun­dació con­voca un mapeig col·labo­ra­tiu d’ele­ments d’arqui­tec­tura hos­til a les grans ciu­tats cata­la­nes. I con­vida tot­hom a apun­tar-s’hi. Es tracta de recórrer els car­rers bus­cant ele­ments que impe­dei­xen que algú s’hi ins­tal·li. L’objec­tiu és foto­gra­fiar les bar­re­res arqui­tectòniques i car­re­gar les foto­gra­fies al mapa col·labo­ra­tiu d’Arrels. Aquesta serà la segona edició del mapeig, que ja compta amb la par­ti­ci­pació de més de 400 estu­di­ants de catorze cen­tres edu­ca­tius de Bar­ce­lona, l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat i Mataró.