Derivades ocultes d’ERC

El debat que ha escla­tat dins ERC té unes deri­va­des que no s’han esmen­tat. Ni Jun­que­ras ni els altres diri­gents –amb mani­fest públic inclòs– en cap moment han assu­mit cap res­pon­sa­bi­li­tat sobre allò que ha enfon­sat el seu par­tit i ha reforçat les files del PSOE. Segons els por­ta­veus del par­tit, es tracta de reno­var la direcció. Per “expli­car-se millor” diuen que volen Jun­que­ras de can­di­dat, però que no el volen de pre­si­dent del par­tit... Si mirem com volen el tau­ler els actu­als diri­gents d’ERC –no volen repe­tir les elec­ci­ons–, Jun­que­ras no podria ser can­di­dat fins d’aquí a qua­tre anys. Però no només defe­nes­tren tem­po­ral­ment Jun­que­ras, sinó també Puig­de­mont. Cosa que ja van fer el gener del 2018. I jus­ta­ment ara torna a sor­tir el bust de Roger Tor­rent com a can­di­dat a la pre­sidència d’ERC. Una doble gui­llo­ti­nada política amb guants de seda. Si fos així es trac­ta­ria d’ una ope­ració de gran enver­ga­dura, cosa que expli­ca­ria la bar­ro­e­ria amb què van ajor­nar el recent congrés de Bar­ce­lona, i que Pedro Sánchez ensa­bonés tant ERC per a un pacte estratègic. Però tenen dos pro­ble­mes. Un, el PSOE hau­ria de cedir molt més del que està dis­po­sat a fer-ho en el “finançament sin­gu­lar”: la recap­tació dels impos­tos. I dos, la militància d’ERC ha de donar el vis­ti­plau a aquesta política d’ali­an­ces amb el PSOE, quan saben que és la causa de la seva dava­llada. D’altra banda, tant ERC –com Junts si fos el cas– han d’expli­car ara si dona­rien suport a un can­di­dat del 155 a canvi del traspàs de la recap­tació dels impos­tos i la imple­men­tació d’una política que rever­teixi el retrocés galo­pant del català. Tant una cosa com l’altra seria com con­fiar que la gui­lla cuidi el galli­ner.