Cagadetes de mosca

Se’m posen els pèls de punta de pensar que aquesta setmana, durant 24 hores, la literatura catalana anava a ser escombrada del currículum obligatori dels nostres batxillers passant a assignatura optativa, com també la castellana. Quina pífia! I quanta benzina extra en favor de l’ús patològic de mòbils, ordinadors, programes informàtics i altres trampes virtuals per tenir-los enganxats menjant informació dirigida! La mesura és una d’aquelles coses la repercussió de les quals sembla modesta i és exponencial. L’abast en les futures generacions és immesurable i afecta valors fonamentals com el lliure arbitri. Perquè, repeteixo, no introduir-los, encara que sigui per obligació, en la lectura i el ventall que ofereix la història literària seria deixar-los en mans d’una sola font: la pantalla. I això, a comarques, en entorns socials petits, encara s’agreuja. Algun cop he comentat en aquest espai com n’estic de contenta d’haver-me educat en la primària dels 60 i 70. A Barcelona i en col·legi de monges, on costa de creure que, malgrat això, el nivell de continguts de les matèries lectives fos superior, un tot variat i humanista que avui la febre de l’especialització s’ha carregat. A més de suar la cansalada amb les mates, la física i la química, “maries” actuals com la filosofia, el llatí o la història eren plats forts. I per descomptat, la literatura. A classe vaig descobrir mons a través d’autors recomanats com Baudelaire, Stendhal, Carme Riera, Dostoievski... Les fleurs du mal, Le rouge et le noir, L’idiota, Te deix, amor, la mar com a penyora, o els poemes de Machado i Verdaguer, han cisellat la meva adolescència, junt amb un Leonard Cohen i el seu Joc preferit introduït d’estranquis, val a dir. Per això em grinyola que el govern espanyol s’hagi cregut amb dret i escletxa per imposar aquí una tal mesura, que a més atempta contra la nostra parla. Per a qualsevol Generalitat de Catalunya present o futura ha de ser innegociable si no volem que se’n vagi definitivament pel pedregar. Espanya considera que ho estem petant en fórmules singulars diferenciant-nos de la Lomloe, i en la mateixa línia descafeïnada van la resta de preceptes de la nova norma. Ja se sap: cada fornada funcionarial de l’administració respectiva ha de deixar-hi la seva cagadeta de mosca.