Opinió

Tribuna oberta

Qui és Maria, la mare de Déu

“Maria representa aquella “utopia” que els homes d’avui necessitem: de netedat, honradesa, veritat, docilitat a Déu...

Cal situar bé Maria “en el mis­teri del Crist i de l’Església”. L’únic mit­jan­cer és Crist. Maria també és redi­mida, “subli­mi­ore modo”. Tan­ma­teix, Maria, mare pels homes, no fa ombra a l’únic Sal­va­dor, car tot influx de ella ve del voler de Déu, recolza i depèn de la medi­ació de Crist, i fomenta la unió imme­di­ata dels fidels amb Crist. És mare en l’ordre de la gràcia .

Per als cris­ti­ans, “Maria és un model per­fecte de fe i de cari­tat”. “Feliç perquè has cre­gut”. Més feliç per la fe que per ser la Mare de Déu (afirma Sant Agustí). “Més feliços els qui escol­ten la paraula de Déu i la guar­den...”. “Maria és un fet admi­ra­ble i únic de con­for­mi­tat, comunió i dependència del Crist” (Mos­sen Cinto a El gira-sol). “Dins la Santa Església, Maria té el lloc més emi­nent després del Crist i el més a la vora nos­tre”.

També es podria fer una des­cripció sen­zi­lla de les acti­tuds de la Mare de Déu, des de l’Anun­ci­ació (fe) fins al peu de la creu (fide­li­tat), i l’Assumpció (“Ara, té cura dels ger­mans del fill, etc”). (A.A final).

Final­ment, també es podria expli­car la gran­desa de Maria “plena de gràcia” en el sen­tit de ple­ni­tud humana i cris­ti­ana (san­te­dat). Maria repre­senta aque­lla “uto­pia” que els homes d’avui neces­si­tem: de nete­dat, hon­ra­desa, veri­tat, doci­li­tat a Déu... Tot allò que és veri­ta­ble­ment humà segons l’Evan­geli. Perquè la Verge Maria no és només un model de dona “rural” i de vir­tuts “caso­la­nes” sinó el signe de la huma­ni­tat futura segons del pla de Déu; un model per la huma­ni­tat nova res­ca­tada pel Crist, un model d’home per­fecte (no només un model “estret” de femi­ni­tat, de vida “ama­gada” i domèstica, etc.)

LA PAS­TO­RAL MARI­ANA. Maria “rep un culte i honor espe­cial dins l’Església, des dels orígens (Jeru­sa­lem: pri­mera Pen­te­costa) fins al Vaticà II que ha rea­fir­mat, reno­vat i puri­fi­cat aquest culte (importància de la síntesi doc­tri­nal i pas­to­ral del capítol 8 de la Lumen gen­tium),Pau VI (Mari­a­lis cul­tus) i Joan Pau II (Redemp­to­ris Mater).

Perill dels pas­tors i pre­di­ca­dors: “cal evi­tar l’exa­ge­ració, com el mini­misme exa­ge­rat”. “L’auten­tica devoció no rau en afec­tes estèrils i pas­sat­gers, ni en incon­sis­tents històries crèdules (i mira­cle­res), sinó que neix d’una fe genuïna que ens porta a reconèixer l’excel·lència de la Mare de Déu i ens mou a un amor filial i a una imi­tació de les seves vir­tuts” (se’n diu la regla d’or de la pie­tat mari­ana segons el Con­cili).

Tan­ma­teix, el poble té neces­si­tat de mani­fes­tar la seva fe de forma sim­ple, emo­ci­o­nal i col·lec­tiva: Però la reli­gi­o­si­tat popu­lar té els seus límits. Sovint defor­ma­ci­ons (supers­ti­ci­ons), nivell super­fi­cial (cul­tu­ral “sense com­pro­me­tre una veri­ta­ble adhesió de fe”... “Però si està ben ori­en­tada, sobre­tot amb una peda­go­gia d’evan­ge­lit­zació, és rica de valors”. És legítima aquesta “pie­tat popu­lar”, és “ la religió del poble”, dels sen­zills i dels pobres... (Evan­ge­lii Nun­ti­andi 48).

Això mateix està molt ben expres­sat en la Glossa Domi­ni­cal del 16.8.87: D’una banda “la pie­tat de l’Església envers la Verge Maria és un ele­ment intrínsec del culte cristià” (Pau VI). Menys­te­nir-lo seria arra­co­nar una part essen­cial de la fe de l’Església. Però ha de ser puri­fi­cada, “evan­ge­lit­zada” (sub­or­di­nar-los a la litúrgia, que siguin con­for­mes a les lleis de l’Església, etc.) Pot­ser es podria dir que ha de tenir o pot tenir aques­tes notes: bíblica o evangèlica, supe­di­tada a la Litúrgia, Cris­tocèntrica, ecle­sial, no “ali­e­na­dora sinó com­pro­mesa amb els pobres.

En la pas­to­ral dels san­tu­a­ris mari­ans s’ha d’obser­var el que diu el con­cili. “Que hono­rant la Mare, hom cone­gui, estimi, glo­ri­fi­qui el Fill com cal, i que s’obser­vin els seus mana­ments”. És a dir, que la pie­tat mari­ana s’ha d’ori­en­tar segons el “cris­to­cen­trisme” i que ha de por­tar a un com­promís moral.

Tot ple­gat demana dels pas­tors i res­pon­sa­bles de san­tu­a­ris: a) dis­cer­ni­ment (no menys­prear, però ori­en­tar bé cap a l’Evan­ge­lit­zació). b) paciència pas­to­ral (res­pec­tar les situ­a­ci­ons, com­pren­dre, però reo­ri­en­tar el que cal­gui, no man­te­nir “defor­ma­ci­ons”, “supers­ti­ci­ons”, “sec­ta­ris­mes”. c) peda­go­gia (edu­car per una fe madura, res­pon­sa­ble, el binomi fe-vida).

L’any del Jubi­leu és una gran opor­tu­ni­tat perquè la Verge Maria ens ajudi a ser més fidels a Jesu­crist i més Església. Els san­tu­a­ris mari­ans, llocs “forts”, espe­ci­als d’evan­ge­lit­zació i de con­versió, si s’ori­en­ten bé, seran sem­pre una bona pas­to­ral com vol l’Església. Lloc d’evan­ge­lit­zació i de pie­tat per tot el poble de Déu, sí, per la gent sen­zi­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia