Tribuna oberta
Qui és Maria, la mare de Déu
Cal situar bé Maria “en el misteri del Crist i de l’Església”. L’únic mitjancer és Crist. Maria també és redimida, “sublimiore modo”. Tanmateix, Maria, mare pels homes, no fa ombra a l’únic Salvador, car tot influx de ella ve del voler de Déu, recolza i depèn de la mediació de Crist, i fomenta la unió immediata dels fidels amb Crist. És mare en l’ordre de la gràcia .
Per als cristians, “Maria és un model perfecte de fe i de caritat”. “Feliç perquè has cregut”. Més feliç per la fe que per ser la Mare de Déu (afirma Sant Agustí). “Més feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden...”. “Maria és un fet admirable i únic de conformitat, comunió i dependència del Crist” (Mossen Cinto a El gira-sol). “Dins la Santa Església, Maria té el lloc més eminent després del Crist i el més a la vora nostre”.
També es podria fer una descripció senzilla de les actituds de la Mare de Déu, des de l’Anunciació (fe) fins al peu de la creu (fidelitat), i l’Assumpció (“Ara, té cura dels germans del fill, etc”). (A.A final).
Finalment, també es podria explicar la grandesa de Maria “plena de gràcia” en el sentit de plenitud humana i cristiana (santedat). Maria representa aquella “utopia” que els homes d’avui necessitem: de netedat, honradesa, veritat, docilitat a Déu... Tot allò que és veritablement humà segons l’Evangeli. Perquè la Verge Maria no és només un model de dona “rural” i de virtuts “casolanes” sinó el signe de la humanitat futura segons del pla de Déu; un model per la humanitat nova rescatada pel Crist, un model d’home perfecte (no només un model “estret” de feminitat, de vida “amagada” i domèstica, etc.)
LA PASTORAL MARIANA. Maria “rep un culte i honor especial dins l’Església, des dels orígens (Jerusalem: primera Pentecosta) fins al Vaticà II que ha reafirmat, renovat i purificat aquest culte (importància de la síntesi doctrinal i pastoral del capítol 8 de la Lumen gentium),Pau VI (Marialis cultus) i Joan Pau II (Redemptoris Mater).
Perill dels pastors i predicadors: “cal evitar l’exageració, com el minimisme exagerat”. “L’autentica devoció no rau en afectes estèrils i passatgers, ni en inconsistents històries crèdules (i miracleres), sinó que neix d’una fe genuïna que ens porta a reconèixer l’excel·lència de la Mare de Déu i ens mou a un amor filial i a una imitació de les seves virtuts” (se’n diu la regla d’or de la pietat mariana segons el Concili).
Tanmateix, el poble té necessitat de manifestar la seva fe de forma simple, emocional i col·lectiva: Però la religiositat popular té els seus límits. Sovint deformacions (supersticions), nivell superficial (cultural “sense comprometre una veritable adhesió de fe”... “Però si està ben orientada, sobretot amb una pedagogia d’evangelització, és rica de valors”. És legítima aquesta “pietat popular”, és “ la religió del poble”, dels senzills i dels pobres... (Evangelii Nuntiandi 48).
Això mateix està molt ben expressat en la Glossa Dominical del 16.8.87: D’una banda “la pietat de l’Església envers la Verge Maria és un element intrínsec del culte cristià” (Pau VI). Menystenir-lo seria arraconar una part essencial de la fe de l’Església. Però ha de ser purificada, “evangelitzada” (subordinar-los a la litúrgia, que siguin conformes a les lleis de l’Església, etc.) Potser es podria dir que ha de tenir o pot tenir aquestes notes: bíblica o evangèlica, supeditada a la Litúrgia, Cristocèntrica, eclesial, no “alienadora sinó compromesa amb els pobres.
En la pastoral dels santuaris marians s’ha d’observar el que diu el concili. “Que honorant la Mare, hom conegui, estimi, glorifiqui el Fill com cal, i que s’observin els seus manaments”. És a dir, que la pietat mariana s’ha d’orientar segons el “cristocentrisme” i que ha de portar a un compromís moral.
Tot plegat demana dels pastors i responsables de santuaris: a) discerniment (no menysprear, però orientar bé cap a l’Evangelització). b) paciència pastoral (respectar les situacions, comprendre, però reorientar el que calgui, no mantenir “deformacions”, “supersticions”, “sectarismes”. c) pedagogia (educar per una fe madura, responsable, el binomi fe-vida).
L’any del Jubileu és una gran oportunitat perquè la Verge Maria ens ajudi a ser més fidels a Jesucrist i més Església. Els santuaris marians, llocs “forts”, especials d’evangelització i de conversió, si s’orienten bé, seran sempre una bona pastoral com vol l’Església. Lloc d’evangelització i de pietat per tot el poble de Déu, sí, per la gent senzilla.
