Creadors

Diu una piulada: “Prou de creadors de contingut, necessitem creadors de sentit.” Sí: m’he trobat obrint les xarxes i mirant enfavada com una mà dotada de palets orientals atipa un gos amb síndria, gambes, iogurt, cues de pop cru i bròcoli, amb un micròfon al costat perquè escoltis el cric-crac de les dentetes i el xop-xop de la saliveta del ca. L’univers ha decidit, primer, que tothom, des de la teva àvia fins al gat del veí, han de tenir un canal de YouTube o un compte a TikTok; i segon, que tu ets prou imbècil per subscriure-t’hi i mirar cada dia totes les collonades que s’hi pengen amb un somriure pallús als llavis. Abans teníem els artistes, els músics i els comediants. Ara patim els influenciadors d’estil de vida, que ens fan fer ioga al cim d’una muntanya mentre engoleixen un batut verd que, honestament, sembla més un experiment de segon de primària que un aliment. I també tenim el fantàstic grup dels creadors de contingut especialitzats en... bé, en el que sigui. Des de pseudohumans que ressenyen productes que no sabies que necessitaves (realment et cal un obridor d’ampolles que també és un minidron?) fins als que graven la seva vida, com si cada segon fos un episodi d’una sèrie de Netflix. Què passa amb la qualitat i el sentit i la intel·ligència? Ai, la qualitat. En un món on tothom juga a ser déu, la línia entre el contingut brillant i la pura merda s’ha tornat borrosa. Com si tot de palanganes competissin pel títol de rei o reina de les xarxes socials. Sort que soc antimonàrquica. Relaxeu-vos, bros. No us cal ser superherois digitals. N’hi ha prou amb ser persones amb una mínima dignitat.