Estafa del banc, segona part

El mes passat explicava la història d’un matrimoni gran que havia decidit canviar de pis i que, a l’hora de pagar-lo, va necessitar demanar quatre xecs a l’entitat bancària en què han confiat tota la vida. La meva intenció, amb aquell article, era denunciar que l’operació només es podia qualificar de “xantatge en tota regla” perquè els van cobrar 210 euros per les quatre impressions, però la treballadora de CaixaBank que els va atendre els va garantir que els retornarien tots i cadascun dels bitllets si després els reinvertien en l’assegurança del nou habitatge, que òbviament havien de contractar a la companyia que depèn d’aquesta entitat. La parella així va procedir per tal de treure suc als 210 euros, que a banda de no ser peccata minuta, representen una quarta part de la paga de jubilació d’un dels dos membres del matrimoni. Doncs ara torno amb aquesta història perquè, dies després, he descobert que la treballadora del banc no en va tenir prou de pispar-los 210 euros, sinó que els va convèncer que l’assegurança que s’havien de fer és la millor del món mundial, que puja a 500 euros, i que inclou fins i tot la cobertura de tot el sistema de domòtica de la propietat. Llàstima, però, que estem parlant d’un pis vell, construït fa unes quantes dècades, que ni en té, de domòtica, ni se l’espera. Acaba aquí la història? Ni de bon tros. La parella, a més, ha signat una permanència de tres anys amb aquesta asseguradora. Si volen marxar abans, s’hauran d’agenollar però sobretot hauran de pagar una penalització. I acaba, ara sí, la història? Doncs no, encara n’hi ha més. Es veu que l’amable treballadora de La Caixa no en té prou amb els gols que els ha colat per l’escaire, ajustats al pal i pel bell mig de la porteria, que ara els està perseguint perquè els vol oferir un sistema d’alarma que no podran rebutjar. Queda clar que mai no en tenen prou.