Urgent: idees noves

Aquesta setmana els mitjans de Madrid han publicat tres enquestes que, substancialment, coincideixen a dibuixar un panorama electoral que sembla estabilitzat des de fa mesos. Essencialment, preveuen una victòria del PP sobre els 150 diputats, a la qual s’hi poden sumar una quarantena més provinents de Vox. El conjunt se’n va als 190 diputats, molt per sobre dels 176 que marquen la majoria absoluta. En política tot és conjuntura, però costa d’imaginar un tomb en favor de les esquerres espanyoles.

El cas és que als partits independentistes els han fracassat una estratègia i la contrària. Ni se’n van sortir de negociar res amb dos milions de persones al carrer i la premsa internacional il·luminant l’escenari, ni se n’han sortit de negociar res fent un gir de 180 graus i reculant fins a complementar les majories del PSOE. El resultat a Catalunya són unes sigles –Junts, ERC i CUP– en franca decadència i pràcticament tot el poder institucional en mans del PSC. Les represàlies s’han suavitzat, però els nuclis més durs de l’Estat continuen exemplaritzant, per si de cas, a costa d’exili i inhabilitacions. Carles Puigdemont continua a Waterloo i un fiscal s’ha permès escriure que Laura Borràs no pot ser indultada perquè “no ha estat ni reeducada ni rehabilitada socialment”. Clar i castellà.

Doncs bé, constatat tot això, l’electorat català espera idees. Una possibilitat és redreçar els partits ja existents, amb nous lideratges i una estratègia de confrontació a Madrid, com planteja Foc Nou, el sector renovador d’ERC. Una altra possibilitat, plantejada pel grup que lidera Joan Carretero, és actuar al marge de les institucions autonòmiques. També es pot pensar la manera d’irrompre al Parlament amb una llista nova, nítidament independentista, que és la proposta que presenta aquest dijous Dempeus per la Independència... Més enllà, la novetat és Aliança Catalana. Un partit independentista, certament, però, per diverses raons, molt difícilment sumable.