L'estel que no s'apaga

“Les pel·lícules són com cri­mi­nals, sem­pre dei­xen empremta”. La frase és de La noche que no acaba, un docu­men­tal d'Isaki Lacu­esta produït per la cadena de tele­visió TCM que avui s'estrena als cine­mes. I això mateix és el que es pro­posa el cine­asta gironí: ras­tre­jar les emprem­tes que va dei­xar a Tossa de Mar el rodatge de Pan­dora i l'holandès errant, la pri­mera pro­ducció nord-ame­ri­cana que es va rodar a l'Estat espa­nyol, el 1950. Hollywood bus­cava un plató exòtic i uns tòpics ine­xis­tents al poble de l'Empordà (tore­ros, fla­menc, anda­lu­ses...), però que encai­xa­ven en l'ima­gi­nari dels nord-ame­ri­cans. També era la pri­mera vegada que Ava Gard­ner sor­tia dels Estats Units, i el pri­mer cop que Tossa rebia un grup de visi­tants estran­gers tan nombrós. “Més que un rodatge, va ser un xoc de trens entre dos mons, el de Hollywood i el del poble”, afirma el direc­tor. Un xoc que, segons diu l'actriu a les memòries, va can­viar la seva vida.

La noche que no acaba és una pel·lícula rica, com­plexa, com ho va ser també Ava Gard­ner, una estre­lla que “va viure set vides i va morir mol­tes vega­des”, dins i fora de la pan­ta­lla. Segons el direc­tor, “parla sobre­tot del pas del temps”, a par­tir de nom­bro­sos tes­ti­mo­nis de gent que la va conèixer per­so­nal­ment (a Tossa i, tres anys després, a Madrid), d'imat­ges de les seves pel·lícules, fotos de l'època... Per a Isaki Lacu­esta, “Ava Gard­ner repre­senta un nou model d'estre­lla. És la pri­mera gene­ració de la huma­ni­tat que ha cres­cut davant la càmera, davant de tot el món, i no en poden esca­par”. Unes estre­lles que tre­ba­lla­ven i vivien sota el ferri con­trol d'uns estu­dis que “cons­truïen i des­truïen mol­tes vides, espe­ci­al­ment quan no seguien el patró esta­blert, que en aquest cas era també un patró en sen­tit estricte, el senyor Mayer”, diu Mar­cos Ordóñez. Autor del lli­bre en què es basa el docu­men­tal, Beberse la vida: Ava Gard­ner en España, Ordóñez creu que “no es podia ser guapa, bona actriu i a més triar els homes i les pel·lícules que volies fer”. Fins i tot ara, “Ava Gard­ner segueix sent massa per a molta gent. Encara hi ha gent que pensa que era una femme fatale i havia d'aca­bar mala­ment, havia de pagar per la lli­ber­tat. Hi ha un puri­ta­nisme molt fort, encara”.