Opinió

Canvi d'ulleres!

Encara preparem joves per liderar una societat que a poc a poc deixa d'existir

De vega­des tinc la des­a­gra­da­ble sen­sació que a Cata­lu­nya, i per des­comp­tat a la resta de l'Estat espa­nyol, vivim immer­sos en una espessa boira que ens fa pen­sar que res no ha can­viat al vol­tant nos­tre, que el món va mala­ment però que nosal­tres no cal que fem res més que resis­tir els can­vis amb totes les for­ces, i, en tot cas, quan per la força aquests can­vis es pro­du­ei­xen, tam­poc no tenim la força necessària per repen­sar-nos, essen­ci­al­ment perquè no cre­iem que tin­guem cap neces­si­tat de fer-ho. Dic això perquè, en el cas de l'edu­cació, el món es repensa a fons, orga­nitza reu­ni­ons i cime­res, fa pac­tes naci­o­nals i can­via radi­cal­ment de direcció. Nosal­tres, en canvi, con­ti­nuem pen­sant que el món desen­fo­cat que veiem és el real i que no tenim cap neces­si­tat de can­viar-nos les ulle­res.

Acabo d'arri­bar de Qatar, on la Sheikha Moza Bint Nas­ser intenta con­so­li­dar el WISE com el Davos de l'edu­cació. Mil dos-cents con­vi­dats arri­bats de cent vint països hem estat tres dies dis­cu­tint de manera molt activa i par­ti­ci­pa­tiva sobre els can­vis en el món de l'edu­cació. Sem­bla clar que el món dels nos­tres fills estarà mar­cat pel que els anglòfons ano­me­nen les tres E: edu­cació, ener­gia i envi­ron­ment (medi ambi­ent). Es tracta de pla­ni­fi­car ara un tipus d'edu­cació, a tots els nivells, que no perdi el lli­gam amb el món pro­duc­tiu, com el que ens ha succeït a nosal­tres. I ha estat perquè no hem estat capaços de repen­sar-la a llarg ter­mini, i el resul­tat és que és incapaç d'enten­dre les noves com­petències, pràcti­ques i també humanísti­ques, necessàries en el segle XXI.

Nosal­tres només sabem ima­gi­nar un món ver­ti­cal i només ens sabem moure en rela­ci­ons de poder que seguei­xin aquesta ver­ti­ca­li­tat. I resulta que el món que els nos­tres joves pla­ne­gen és horit­zon­tal, i en l'horit­zon­ta­li­tat ens sen­tim per­duts.

Quan des de fa anys insis­teixo que l'impacte de les TIC sobre les nos­tres soci­e­tats ha pro­vo­cat una autèntica revo­lució cul­tu­ral en les men­ta­li­tats dels nadius digi­tals, em refe­reixo a això: una revo­lució cul­tu­ral auto­di­dacta, que ells han après tots sols. I no penso en les xar­xes soci­als, que són tàcti­ques i que com tota tàctica apa­rei­xen i des­a­pa­rei­xen. Penso en inter­net i en la filo­so­fia i meto­do­lo­gia que ha implan­tat en les ments i la manera de fer dels nos­tres joves.

Tenia l'espe­rança que les auto­ri­tats polítiques i acadèmiques ho arri­baríem a enten­dre, però no és així. I aquesta és l'expli­cació de la nos­tra con­fusió i del nos­tre col·lapse. L'espe­rança és que, per pri­mera vegada en gene­ra­ci­ons, els joves no ho estan i han començat a actuar. Al meu parer, hau­ria estat millor enten­dre'ls i cons­truir punts que unei­xen i no bar­rancs que sepa­ren. A Doha, Gor­don Brown va dir que és l'hora de la veri­tat per a l'edu­cació, que neces­si­tem un pla de trans­for­mació radi­cal; una trans­for­mació sem­blant a la que va repre­sen­tar l'impacte de la impremta.

És difícil pen­sar en el llarg ter­mini quan el curt ter­mini és tan dur, però també és el moment millor per al canvi, perquè almenys la visió de futur pot ser espe­rançadora, sem­pre que dei­xem de resis­tir i comen­cem a escol­tar i a enten­dre. El pre­si­dent Obama ha reu­nit recent­ment els 47 pre­si­dents dels 47 sis­te­mes d'ense­nya­ment supe­rior del país per refle­xi­o­nar con­jun­ta­ment sobre aquests can­vis pro­funds i els ha dit que trans­for­mar l'edu­cació és la millor manera de trans­for­mar la soci­e­tat nord-ame­ri­cana. De la mateixa manera, el pre­si­dent Lin­coln, en plena guerra civil, l'any 1861 va impul­sar una política de beques per pre­pa­rar el lide­ratge de la soci­e­tat indus­trial. Nosal­tres encara pre­pa­rem joves per lide­rar una soci­e­tat que a poc a poc deixa d'exis­tir. L'única espe­rança, però, és que ells ho saben. Cal que ens can­viem les ulle­res ràpida­ment, perquè veure-hi desen­fo­cat només té una sor­tida: la pata­cada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.