Vivim en una democràcia?

Aquesta és un pre­gunta que m'he for­mu­lat mol­tes vega­des i, lamen­tant-ho molt, no tinc una res­posta con­clo­ent. Jo començaria afir­mant que ho és for­mal­ment, però tinc dub­tes sobre si ho és efec­ti­va­ment.

La meva pers­pec­tiva És la d'un català que viu en un estat, Espa­nya, que en aquest sen­tit té, al meu parer, molts defec­tes, i més en el seu com­por­ta­ment res­pecte a una de les seves parts inte­grants, alhora un de les més sig­ni­fi­ca­des per múlti­ples raons. Així Cata­lu­nya, històrica­ment, sem­pre ha estat objecte d'una mar­cada reticència res­pecte a la seva iden­ti­tat i a les sin­gu­la­ri­tats històriques i cul­tu­rals. Sovint les rela­ci­ons són de rebuig. Un exem­ple con­vin­cent ens el dóna el trac­ta­ment de la premsa de Madrid i, en el ter­reny espor­tiu, la seva acti­tud amb el FC Bar­ce­lona.

La Guerra Civil Espa­nyola n'és un exem­ple para­digmàtic: il·lus­tres his­to­ri­a­dors, espa­nyols i estran­gers, pen­sen que va escla­tar pre­ci­sa­ment con­tra Cata­lu­nya, jun­ta­ment amb rea­li­tats com la divisió de les clas­ses soci­als, el rol de la religió, l'eco­no­mia, les ide­o­lo­gies, els interes­sos. Els líders espa­nyols sem­pre han con­ce­but Espa­nya com una uni­tat, amb una mar­cada tendència a la uni­for­mi­tat, mai com un sis­tema divers i plu­ral, que és el que és l'Estat espa­nyol. És a dir, amb una estruc­tura força diversa des del punt de vista ter­ri­to­rial, cul­tu­ral, econòmic i polític, i amb acu­sa­des diferències de men­ta­li­tat.

Dis­sor­ta­da­ment, els grans par­tits polítics espa­nyols, el PSOE i el PP, tenen una evi­dent tendència cen­tra­lista, com ho hem pogut com­pro­var quan han gover­nat, prin­ci­pal­ment en èpoques de majo­ria abso­luta. De nou ho vivim amb el PP, amb una majo­ria abso­luta acla­pa­ra­dora, que és difícil d'enten­dre que s'hagi produït per la seva acti­tud d'opo­sició i obs­truc­ci­o­nisme durant el dar­rer període de govern del PSOE, el qual, mal­grat el suport que va tenir de la majo­ria dels par­tits cata­lans, va fer una política clara­ment anti­ca­ta­lana, i va impo­sar al PSC unes acci­ons que només es poden qua­li­fi­car d'inac­cep­ta­bles.

En el dar­rer arti­cle jo pro­pug­nava mirar de tro­bar un punt d'entesa entre espa­nyols i cata­lans tot i no estar gaire con­vençut de la seva via­bi­li­tat, mal­grat que la con­si­dero cab­dal. La molt greu crisi econòmica que estem vivint, i no tenim la més mínima idea de quant temps durarà, palesa la difi­cul­tat que té Cata­lu­nya en aquest sen­tit, amb la para­doxa que molts espa­nyols, gau­dint d'una sòlida for­mació, s'ado­nen que som un motor econòmic indis­pen­sa­ble.

Ara Per ara, la gover­na­bi­li­tat democràtica està en una crisi greu, i ho seguirà estant. Per sal­var aquesta situ­ació, cal posar en pràctica una política basada en el res­pecte dels drets humans, de l'estat del benes­tar, del sis­tema polític, en què les elec­ci­ons siguin real­ment democràtiques i repre­sen­ta­ti­ves, el sis­tema labo­ral sigui molt més just amb clara igual­tat d'opor­tu­ni­tats per a tots els ciu­ta­dans, una política de sani­tat més dis­tri­bu­tiva. Cal fer una referència espe­cial al sis­tema edu­ca­tiu, que per mi és essen­cial en aquest ter­reny.

I, natu­ral­ment, fer de manera que els espa­nyols, amb inde­pendència del seu ori­gen, s'ado­nin que la bona con­vivència i el res­pecte mutu són dues con­di­ci­ons inde­fu­gi­bles.