Duran mereixia guanyar

Duran ha gua­nyat el seu congrés sense des­pen­ti­nar-se; i no és inde­pen­den­tista. De Sit­ges n'arri­ben poques notícies, però mol­tes pis­tes de futur. Els par­ti­da­ris de Vila d'Aba­dal poden quei­xar-se tant com vul­guin, segu­ra­ment amb raó: el seu rival ha jugat amb avan­tatge (domina l'apa­rell del par­tit i ha exer­cit pressió per negar els avals a l'alcalde de Vic), Duran deprava el mis­satge ori­gi­nal d'una for­mació política amb ambició naci­o­nal il·limi­tada i repre­senta el cantó més cons­ci­ent del ser­vi­lisme al poder espa­nyol. Ja ho sabíem, nois: el líder suprem ha sobre­vis­cut sem­pre envol­tat de paqui­derms que no gosen fer-li ombra, com ara aquest con­se­ller d'Agri­cul­tura invi­si­ble que fa ver­go­nya ali­ena, i ban­de­jant polítics tan extra­or­di­na­ris com en Toni Cas­tellà. Però Vila d'Aba­dal, i el seu seguici d'El Matí, també han de pur­gar les penes: ells són el català arquetípic que vol tenir-ho tot pagat pel sim­ple fet de ser inde­pen­den­tista. Tota la mur­ri­e­ria que l'alcalde va demos­trar amb el tema del padró dels immi­grats s'ha esvaït en un congrés que, sim­ple­ment, no havia pen­cat prou. Els segui­dors d'en Vila són el para­digma de l'inde­pen­den­tisme de saló: s'han pen­sat que fer uns cali­que­nyos i rajar d'en Duran és sufi­ci­ent per alli­be­rar el país. I, lògica­ment, en Josep Antoni se'ls ha follat sense esgo­tar ni una lle­tra de la seva agenda de con­tac­tes (amb els por­nogràfics edi­to­ri­als de La Van­guar­dia n'ha tin­gut prou per posar ordre). És bo que gua­nyi Duran, perquè això mos­tra que res­pon­dre enques­tes sobre la secessió serà ben fàcil, però sacri­fi­car la para­deta per la lli­ber­tat esde­vindrà un pèl més costós. Havia de tri­om­far Duran, perquè així deixa palès que l'ene­mic de la gosa­dia asse­nyada del pre­si­dent Mas no és l'Alícia ni aquell pobre Navarro que cada dia sem­bla més somort, sinó la Cata­lu­nya dòcil i afa­ble del capatàs d'Unió. A en Duran no li ha fet falta ser minis­tre per reme­nar les cire­res a Espa­nya: aquesta ha estat la seva tasca i l'ha feta molt bé. Que els mar­que­sets inde­pes s'espa­vi­lin i pren­guin exem­ple, entre d'altres, dels seus avant­pas­sats. Duran merei­xia gua­nyar.