Sempre ens quedarà Avinyó

De fet, tot va començar dilluns pas­sat, 6 de juliol, i un grup de giro­nins ja hi érem. Un pele­gri­natge artístic que no podem dei­xar cap any men­tre tin­guem bleix per seguir pels car­rers. Avinyó és el monu­ment més gran que exis­teix d'aquest art total que és el tea­tre. Hi con­vi­uen des de fa 67 anys el fes­ti­val ofi­cial, el fes­ti­val Off i encara un fes­ti­val off off per part de les com­pa­nyies que actuen lliu­re­ment pels car­rers. És un feno­men impres­si­o­nant! Només cal dir que el pro­grama de l'Off d'enguany és de 398 pàgines i en cada una d'elles s'anun­cien cinc espec­ta­cles dife­rents, que supo­sen més de vint mil actu­a­ci­ons (!) en una ciu­tat vella que no és més gran que la part antiga de Girona. Cal afe­gir-hi encara les repre­sen­ta­ci­ons del fes­ti­val ofi­cial: una cin­quan­tena de com­pa­nyies, el millor de França, que mul­ti­pli­quen també per cinc actu­a­ci­ons la majo­ria d'elles.

Hi ha la lle­genda que el bat­lle d'Avinyó fa sei­xanta anys va entre­gar la clau de la ciu­tat a Jean Vilar, el cre­a­dor del fes­ti­val, perquè men­tre aquest durés la població es regís per les lleis de l'espec­ta­cle. Les parets des­a­pa­rei­xen dar­rere dels car­tells que les com­pa­nyies col·loquen anun­ci­ant els seus esde­ve­ni­ments, i cons­tant­ment et bar­ren el pas per­so­nat­ges sor­tits d'alguna comèdia de Molière o de Kafka, repar­tint pro­gra­mes. Els locals de la població estan tots ocu­pats. Fins i tot el col·legi de La Salle és entre­gat perquè s'hi puguin veure cinc com­pa­nyies dife­rents. Amb els anys, tot ha cris­tal·lit­zat amb llocs més con­for­ta­bles. Però et pots tro­bar que una gran obra l'hagis d'anar a veure a una antiga pedrera i que la repre­sen­tació duri gai­rebé tota la nit! També és freqüent que junt amb l'entrada t'entre­guin una ampo­lla de litre d'aigua, perquè amb la calor ter­rosa d'Avinyó et pots que­dar des­se­cat! Però no hi ha ni una queixa. Ni un retret. Tot­hom sap on va i els car­rers acu­llen una allau de per­so­nes de totes les edats i con­di­ci­ons, ves­ti­des amb la roba mínima i àvides de viure el fes­ti­val.

Enguany el car­tell ofi­cial és molt humil. Es diu en el pro­grama que el fes­ti­val es vol soli­da­rit­zar amb la situ­ació del món en aquest moment, amb dra­mes pro­funds de des­plaçats, refu­gi­ats, malalts i morts per la fam... Con­vi­den com­pa­nyies de més enllà d'Europa a expo­sar els seus pro­ble­mes. El tea­tre no pot que­dar al marge de tanta gent que s'ho passa mala­ment!

El dia 6 es va inau­gu­rar La FabricA (sic). És un gran edi­fici que conté una sala de les dimen­si­ons del pati d'honor del Palau dels Papes i deu espais tècnics més perquè es puguin pre­pa­rar els espec­ta­cles durant tot l'any a cobert de les inclemències del temps. Ens va fer pen­sar en El Canal gironí-sal­tenc, al qual gai­rebé ningú sap quin futur li espera.